9 de maig: dia d'Europa

El 9 de maig de 1950, en una Europa devastada després de la Segona Guerra Mundial, es va signar la Declaració de Schuman, primer fonament del que avui és la Unió Europea. Des de llavors cada 9 de maig se celebra el dia d'Europa. El land de Berlín ha iniciat una campanya per promoure que aquest dia sigui festiu a tota la UE.

Per a les eleccions europees del 2019 no s'esperen canvis al sistema electoral ja que la UE està adscrita a la Convenció de Venècia que els prohibeix amb menys d'un any d'antelació. Això deixa fora aspectes com ara la circumscripció transnacional, l'anul·lació de les circumscripcions regionals, les barreres d'accés o les llistes obertes. Com a màxim es confia que la Comissió aprovi la resolució del Parlament Europeu per reassignar els escons vacants després del Brèxit: 27 es repartirien entre els països més perjudicats amb el repartiment actual (5 per a França i Espanya; 3 per a Itàlia i els Països Baixos; 2 per a Irlanda i 1 per a Polònia, Romania, Suècia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Eslovàquia, Croàcia i Estònia) i 46 s'anul·larien, reduint el parlament de 751 a 705.

Última projecció de Föderalist (amb un parlament de 678 eurodiputats, els actuals menys els britànics):

El grup de No Inscrits (grup mixt) estaria format, com fins ara, per partits neonazis (NPD, XA, Jobbik, L´SNS), amb 9 escons, a més del KKE grec (2) i el satíric alemany Partei (1) .

Entre els diputats dels nous partits abunden els conservadors i nacionalistes (5 Kukiz, 2FvD, 2 Patriotes Units, 2 Sme-Rodina, 1 JKP i 1 EKRE). La resta són centristes (1 50+, 1 Most, 1 LCP i 2 LMS).

EFDD no compliria els requisits per ser grup i obligaria a reconfigurar el parlament.