Actualització del nostre rànquing històric d'enquestes: la majoria millora després del 14F

Com és habitual cada vegada que hi ha eleccions, electomania.es ja ha actualitzat la classificació d'enquestadores que ens serveix de referència, després de les catalanes del 14F. Per fer-ho utilitzem un criteri simple, i sempre el mateix: la mitjana de desviacions percentuals entre la darrera enquesta/panell de cada institut, comparada amb el resultat real de cada elecció. No tenim en compte les enquestes que es difonen en acabar les jornades d'eleccions, ni els dies previs, sinó només les que es publiquen des d'un mes fins a sis dies abans de cada convocatòria electoral, just el moment en què entra en vigor la prohibició de difondre-les en campanya. Només així totes es poden comparar en igualtat de condicions.

Un cop incorporats les dades catalanes,  classificació històrica general és aquesta:

En les eleccions catalanes els sondejos han tingut un índex d'encert alt, encara que molt diferent entre els uns i els altres. Històricament, la convocatòria més encertada va ser la basca del 2016 i la més errada l'andalusa del 2018. Només GAD3, Hamalgama i DYM han tingut pitjor comportament en aquestes eleccions que en el seu històric.

Al balanç general, entre les enquestadores permanents des del 2016 GAD3 continua sent la que presenta millor balanç, encara que ha perdut avantatge després de les catalanes, mentre que el CIS és la pitjor. Cal destacar a més que hi ha un bon nombre d'enquestes freqüents (que no han estat presents a totes les eleccions analitzades) i que presenten un excel·lent balanç general, per sobre de moltes enquestadores permanents. GESOP ha brillat especialment en la darrera dada.

Quant al ElectoPanel, puja unes centèsimes en valoració i continua amb la seva trajectòria de clara consolidació i millora.

Un encert espectacular o una sola enquesta molt desviada poden no significar res. Per això tenim en compte les convocatòries des de les generals del 2016 (sempre que es disposi d'almenys vuit estudis homogenis per poder comparar) i donem més pes a les eleccions més recents que a les antigues, a les generals que a les europees, ja aquestes que a les autonòmiques. A l'hora de valorar la trajectòria d'un institut, l'èxit o el fracàs en una sola elecció no són rellevants, sinó tota la trajectòria en conjunt.

A les eleccions generals, només considerem les dades dels partits d'àmbit general, perquè moltes enquestes no contemplen les que es presenten només en una o dues comunitats autònomes. Considerem percentatges de vot, perquè els escons se solen presentar en forma de forquetes la mitjana de les quals ni tan sols correspon sovint amb el nombre d'escons dels parlaments, i perquè algunes enquestadores directament no fan estimació d'escons. Incloem sempre els ElectoPanels com a test objectiu de la nostra pròpia evolució.