La consellera de Justícia catalana afirma que el Rei “no és un actiu” per a Catalunya

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha afirmat aquest dimecres que “el Rei no és un actiu” que redundeix en benefici de Catalunya, coincidint amb el sopar d'inauguració de la XXXVI Reunió del Cercle d'Economia on assistiran el monarca i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, però no el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que el Govern assistirà a totes les trobades que tinguin interès social, econòmic o de projecció, després que aquest dimarts transcendís que Aragonès sí que coincidirà amb el Rei en una trobada amb empresaris prèvia al sopar d'inauguració de la reunió del Cercle d'Economia.

"El rei té un problema a Catalunya. Va a un territori de què diu que és cap de l'Estat, i com a mínim la meitat de la ciutadania d'aquest territori se sent desvinculada. La Casa Reial té un problema de simpaties, per dir-ho suau, al nostre país”, ha afegit.

INDULTS

Ciuró ha urgit el Ministeri de Justícia a portar davant del Consell de Ministres els expedients dels indults de l'1-O, que “han d'acordar-se i s'han d'atorgar”, i ha demanat desvincular aquesta mesura de la progressió al tercer grau dels presos.

S?ha preguntat si els indults reversibles plantegen deixar a criteri del Govern la situació dels condemnats –un criteri que ha posat en dubte–, cosa que considera que coarta la llibertat dels afectats en la seva decisió de participar en manifestacions i expressar les seves idees.

Segons ella, el Govern es planteja els indults gràcies a l'estratègia de l'exili, i ha defensat negociar amb l'Estat almenys durant dos anys, com Junts i ERC van pactar al seu acord de Govern de coalició.

DESNONAMENTS I JUSTÍCIA

Ciuró ha explicat que el Govern ja ha començat a debatre sobre el nou protocol de desnonaments, que tractaran en una taula sectorial sobre vivenda, amb l'objectiu de detectar indicis de vulnerabilitat abans del llançament.

A més, ha reclamat “alternatives habitacionals” per a les persones que es queden al carrer després d'un desnonament i ha lamentat que el Pla estatal d'habitatge no dóna prou recursos a la Generalitat per proporcionar un habitatge als afectats.

"Vam rescatar els bancs i no els vam fer coresponsables de poder accionar polítiques en benefici de la ciutadania en un tema tan delicat com l'habitatge", ha lamentat.

I ha reclamat que tots els partits catalans exigeixin en aquest àmbit el compliment de compromisos a les altres administracions: “Per més que sigui del nostre partit qui governi Espanya, perquè primer va Catalunya”.

Davant la “endèmica infrafinançament” als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que pateix l'administració de Justícia, ha assegurat que la seva Conselleria plantejarà diverses accions per descongestionar els tribunals.

Entre elles, ha destacat fomentar la vocació de ser jutge o fiscal entre els catalans, perquè no hi hagi rotació i les substitucions no alenteixin, a més de la mediació i l'anomenat 'quart torn' –que permet exercir de jutge a juristes de solvència que no formen part de la carrera judicial–: “Si no les abordem mai, no arribessin mai”.

Article elaborat per EM a partir d'informació d'EuropaPress