El 155 es manté

Només fa quatre dies, després de la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Quim Torra, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van escenificar en persona un acord consistent bàsicament a optar per l'aixecament de l'article 155 a Catalunya, i només rehabilitar-lo si una hipotètica actuació il·legal de el nou president tornava a fer-ho necessari. D'aquest acord va ser exclòs Albert Rivera, a qui senzillament se'l va informar a posteriori.  Rivera, per la seva banda, es va mostrar partidari de mantenir preventivament les mesures de control que fossin necessàries, però va quedar en franca minoria davant del pacte PP-PSOE.

Ahir a la tarda, però, van ser suficients unes trucades de telèfon per alterar els plans. Rajoy i Sánchez, finalment, davant del comportament de Torra, s'uneixen a la línia dura de Rivera i opten per mantenir la vigència del 155.

El motiu d'aquest sobtat canvi de plans és la designació per Torra de dos consellers fugits i dos empresonats com a membres del seu futur govern. Davant aquests fets, els tres líders del bloc constitucionalista han acordat bloquejar la designació del nou executiu català pels mitjans judicials (Tribunal Suprem) i constitucionals (Tribunal Constitucional) habituals.

Aquesta decisió suposa que el nomenament del nou Govern no es publicaria a cap butlletí oficial (controlats per Rajoy gràcies a la vigència de l'article 155). En no existir, per tant, Govern, quedaríem en uns llimbs jurídics amb un president nominal sense poders efectius i amb tots els òrgans de ladministració catalana romanent sota control del govern central.

El disseny concret dels mecanismes que farien això possible s'està preparant en aquests moments pels serveis jurídics de l'Estat, i s'implementaria amb urgència al llarg de la setmana que ve.

Quant de temps més durarà aquesta situació i quines conseqüències comportarà per a l'aprovació els Pressupostos Generals de l'Estat per part del PNB? Com reaccionarà Torra i, en general, l?independentisme?

Les preguntes sobre el futur continuen dominant al panorama. Un cop més, la incertesa domina la política catalana, i, per extensió, l'espanyola. La provisionalitat en què estem embolicats des de fa ja més de mig any continua i no sembla que desaparegui a curt termini.

José Salver