El Govern insisteix en una sortida negociada per al Sàhara Occidental i reclama que sigui política d¿Estat

La ministra d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Arancha González Laya, ha insistit que la solució al conflicte del Sàhara Occidental passa per una sortida negociada per les parts en què l'ONU ha de tenir un paper central, alhora que ha confiat que aquesta postura defensada pel Govern sigui també una “política d'Estat”.

Així s'ha pronunciat la cap de la diplomàcia davant una interpel·lació presentada al Senat pel senador del PNB Luis Jesús Uribe-Extebarría Apalategui, que ha expressat la “preocupació” del seu grup per l'operació militar llançada pel Marroc el 13 de novembre passat a Guerguerat i que considera va ser una violació de l'acord d'alto el foc aconseguit entre Rabat i el Front Polisario el 1991.

La ministra ha reconegut que és un assumpte que el Govern ha seguit també amb interès des del primer moment, mantenint contactes en particular amb el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, amb vista a evitar una escalada a la regió i apel·lant les parts a la responsabilitat i la contenció.

González Laya ha insistit novament que per al Govern l'ONU té un "paper central" en la resolució d'aquest conflicte i ha recordat el senador del PNB que correspon a la Missió de l'ONU (MINURSO), no només organitzar el referèndum d'autodeterminació que encara no s'ha celebrat sinó vetllar pel compliment de l'alto el foc i denunciar-ne l'incompliment arribat el cas. "No els correspon ni a les parts ni hi ha tercers", ha subratllat.

POSICIÓ FERMA DEL GOVERN

El Govern manté una “posició ferma, constant, i d'Estat, que no és cap altra que la del suport a la recerca d'una solució que ha de ser política, justa, duradora i mútuament acceptada com estableixen les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU”, ha recalcat la ministra d'Exteriors.

"El recurs a la via armada", ha advertit, no només és contrari a la Carta de Nacions Unides sinó que podria generar encara més patiment als habitants de la regió.

Per això, ha insistit en la importància que Guterres anomeni “com més aviat millor” el seu nou enviat personal per al Sàhara Occidental, ja que el lloc està vacant des de la renúncia el maig de 2019 d'Horst Koehler. El seu nomenament, ha subratllat, permetria “encarrilar pel camí del diàleg” la situació actual.

En aquest sentit, González Laya ha recordat que el Govern espanyol manté la seva oferta de posar a disposició de l'enviat per al Sàhara Occidental un avió de la Força Aèria espanyola per facilitar-ne els desplaçaments i els esforços de mediació.

D'altra banda, ha defensat que "és tremendament important" que aquesta postura del Govern respecte al Sàhara Occidental "sigui política d'Estat" i ha deixat clar que "Espanya ni pot ni ha de propugnar una solució concreta" sinó que han de ser les parts les que, amb suport de l'ONU, trobin una solució.

AJUDA ALS REFUGIATS

Així mateix, la titular d'exteriors ha posat en valor el suport que des del Govern s'ofereix als refugiats sahrauís. Segons ha precisat, entre el 2017 i el 2020 l'AECID va destinar més de 23 milions d'euros, 10 milions només l'any passat.

A més, ha ressaltat que davant de la dotació inicial de 3,5 milions d'euros d'AECID el 2020 –que finalment va pujar a 5,5 milions mitjançant convenis i convocatòries a ONG–, per al 2021 aquesta quantitat s'ha elevat fins als 5 milions, un 43% més que l'any passat.

En aquest punt, González Laya ha ressaltat “l'esforç encomiable” que realitzen també les comunitats autònomes i les entitats locals en suport als refugiats sahrauís, que ha titllat de “imprescindible” i ha agraït.

També s'ha referit a la “corrent de solidaritat de la societat espanyola”, esmentant en particular el programa de Vacances en Pau del qual es beneficien uns 4.000 nens sahrauís i que “es troba momentàniament suspès per la pandèmia però que esperem que es reprenguin quan les condicions ho permetin”.

Per la seva banda, el senador del PNB ha lamentat el “fracàs sense pal·liatius” de l'ONU a l'hora de solucionar aquest conflicte, ha recalcat que el Marroc "manca de sobirania sobre el Sàhara Occidental" i ha defensat que "statu quo actual és inacceptable i dura massa temps".

Així mateix, ha opinat que la decisió de l'anterior president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer com a marroquí el Sàhara Occidental és un "factor afegit que entorpeix la recerca d'una solució política" i complica que hi pugui haver una solució negociada al conflicte.