El gràfic més famós del món és optimista

Aprofitem que aquests dies de Setmana Santa solen ser, juntament amb el mes d'agost, els més “secs” de l'any en sondejos, per rescatar una entrada de Politikaos sobre el gràfic més famós del món. De vegades convé distanciar una mica la mirada per veure la realitat amb més perspectiva:

../ ..

“La proliferació de notícies sobre catàstrofes, guerres, fam i misèries deixen a la ment del ciutadà mig un panorama descoratjador: la sensació que el món està malament i va a pitjor.

Contra aquest tòpic, fermament assentat, conspiren les dades reals. Durant anys, sobretot els 90 i els 2000, alguns (pocs) divulgadors a nivell mundial, s'han entestat sense èxit a transmetre a la societat la idea que, encara que persisteixen nombrosos problemes i dificultats, el planeta va a millor. 

A tot arreu, però sobretot a Occident, que viu a la seva petita i permanent bombolla de crisi, aquest missatge mai no ha calat. En els darrers anys, però, un gràfic (o més aviat un conjunt de gràfics) s'ha fet viral i ha aconseguit certa visibilitat. Tanta, que probablement és conegut per més de l'1% de la població dels països occidentals. La xifra pot semblar ridículament petita, però el converteix, gairebé sens dubte, en el gràfic de dades (no publicitari) més popular del món.

Convé perdre's cinc minuts a les dades, encara que només sigui per desfer tòpics (obrir amb el botó dret per ampliar).

Com s'explica, doncs, que a molts ens sembli que el món no va millor?

Potser aquest altre conjunt de gràfics ens ajudi a comprendre'l:

Els gràfics ens mostren l'evolució de l'ingrés per persona en tres moments diferents dels darrers dos segles. La clau per interpretar les dades és la “xapa” que apareix al traçar de 1975. En aquell moment es podia apreciar amb claredat la “bretxa” que s'havia obert per separar Àsia i Àfrica de la resta del món. Des d'aleshores fins ara, Europa s'ha anat omplint de problemes i de desigualtats, i l'avenç conjunt de la seva renda és molt modest. Però la resta del món no ha anat alhora. Avui, ho creguem o no des del nostre petit racó eurocèntric, la bretxa s'està tancant, de manera que ja és gairebé imperceptible respecte a Àsia, i va camí acceleradament de tancar-se respecte a Àfrica, esperem que en poques dècades. Ens estan aconseguint: el món s'està igualant.

Els riscos que planen sobre la humanitat són altres, i bàsicament tres: la desigualtat de rendes Dins de cada país; una probable crisi ecològica mundial i molt relacionada amb aquesta, la manca d'un poder global que limiti, també, el risc que sorgeixin règims totalitaris locals que amenacin la seva pròpia població i la resta del món.”

@josesalver