[Entrada d'usuari] Podem: o amb els poderosos o amb la gent

Aquesta entrada ha estat enviada per un dels nostres usuaris per a la seva difusió i posterior anàlisi a la web. Electomania no té perquè compartir el seu contingut, ni es fa responsable del contingut del mateix, només actuem com a mitjà de difusió i debat.

Podem i les seves confluències, després de la trobada de Pablo Iglesias amb el cap d'estat, va oferir al PSOE, formar un govern progressista i de canvi, amb una presència al govern proporcional als vots obtinguts, per la qual cosa Pedro Sánchez seria president, Pablo Iglesias vicepresident i on IU també obtindria carteres ministerials, ja que va obtenir un milió de vots el 20D, sense descartar la presència de COMPROMIS. Aquest govern sumaria 161 diputats i 11 milions de vots (molts més que els 130 que sumen PSOE i Ciutadans) i podria aconseguir, fàcilment, el vot favorable del PNB i l'abstenció d'altres partits nacionalistes, possibilitat que no es troba amb el pacte PSOE-Cs . Per tant, aquest govern del canvi no només suma, sinó que té més capacitat de trobar suports per a la investidura de Sánchez, que l'acord que els socialistes han acabat cap a la dreta. Tot això ens porta a la conclusió que si el PSOE hagués acceptat l'oferiment de PODEMOS i les confluències, ara mateix, el seu secretari general ja seria president del govern.

D'altra banda, la necessitat de PODEM d'entrar al govern respon, a la manca de confiança que el PSOE compleixi el que s'ha dit en campanya o el que pogués pactar amb nosaltres, i als fets ens remetem, ja que aquest partit ha incomplert : la pràctica totalitat de l'acord que van signar a Aragó amb PODEM per fer president, d'aquesta Comunitat, Javier Lambán; el pacte a què van arribar IU i el PSOE andalús per governar conjuntament a Andalusia; així com una llarga llista d'incompliments electorals.

Aquesta situació desmunta totes les acusacions que el Partit Socialista ha abocat contra PODEMOS, acusant-nos de ser els responsables del, possible, avenç electoral i continuïtat de Rajoy com a president en funcions. Per contra, la negació ha de constituir un govern del canvi, a afrontar les reformes a favor de la justícia social i, sobretot, l'acord reaccionari amb Ciutadans, que es plega a les exigències econòmiques d'aquest partit, de la FAES i de l'IBEX35, si que col·loca el PSOE com a responsable de no haver-se aconseguit un pacte de canvi i progrés, provocant, així, un avenç electoral.

És molt important repassar el contingut del, famós, document signat per PSOE i ciutadans. Hi trobem: una raquítica pujada del salari mínim d'un 1% (tot i que el PSOE portava al programa un increment de l'SMI a 1000€ mensuals en 8 anys, proposta més ambiciosa que la de PODEM) que a la pràctica és una baixada, ja que, la previsió de la inflació és superior a aquesta xifra, la qual cosa és un error, perquè impediria un creixement salarial generalitzat molt necessari, que requeriria una pujada més gran del salari mínim, que a més d'elevar el nivell de vida de les ciutadanes, augmentaria el consum i, així, l'ocupació; es diu, en aquest acord, que es pretén reforçar la sanitat pública mantenint la dinàmica privatitzadora del PP i fins i tot es deixa la porta oberta a ampliar-la (no hi pot haver res més contradictori); es mantenen els copagaments farmacèutics en els termes establerts pel govern de Mariano Rajoy; no es deroga la reforma laboral, deixant intacte, a més, el seu nucli i contingut més regressiu, entre altres coses la indemnització per acomiadament, deixant els treballadors acomiadats en una situació precària ( sent benèvols i prenent com a referència el document publicat a la pàgina web del PSOE, doncs, el publicat a la Web de Cs reflecteix un dur abaratiment de l'acomiadament); tampoc no es deroguen ni la LOMCE, ni la Llei Mordassa.

Per totes aquestes raons ha estat impossible l'acord de PODEM, IU i COMPROMIS amb el PSOE, però deixem la porta oberta al diàleg. Així que, si després de la votació de divendres, Pedro Sánchez deixa de plegar-se als interessos de les dretes i de l'IBEX35 i aposta per un govern del canvi i de progrés amb les forces anteriorment descrites, el rebrem amb els braços oberts per enfrontar-nos a els poderosos, desplegar un programa de justícia social i construir un país amb la gent.

Joan Pérez Lara