Errejón rep la transversalitat de Díaz com a aire “càlid” i “familiar” però sense especular sobre la seva plataforma

El líder d' Más País, Íñigo Errejón, ha afirmat que l'aposta per la transversalitat de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, li “sona molt bé” en constituir un aire “càlid” i “familiar” que van “en la línia de com cal fer les coses” a l'esquerra.

No obstant això, ha aclarit que no entrarà en “hipòtesis” ni “especulacions electorals” sobre possibles plataformes de les quals “no en sap gaire” i que presenten “incògnites” que li correspondrien al seu dia aclarir la ministra, que a més ja ha rebutjat entrar en aquest terreny per proclamar que el seu interès fins que acabi la legislatura és gestionar.

Errejón ha valorat positivament la tasca que desplega Díaz al capdavant del Ministeri, amb què “dóna gust” treballar i manté una “relació bona i fluida”, que se cenyeix exclusivament a les funcions dins de l'Executiu.

Pel que fa a la reivindicació que va fer recentment la vicepresidenta sobre l'aposta per les polítiques transversals, el diputat ha admès que li van “agradar molt” aquestes paraules. Sobretot perquè “ressonaven” també al camí pres pel nou president xilè, Gabriel Boric, que “venint de l'esquerra” va saber desplegar un discurs que es va fer “càrrec de tot el poble xilè” i va ser reeixit, malgrat que va rebre crítiques de part de l'esquerra tradicional per ser “massa tou”.

Per tant, ha considerat que el missatge de Díaz té “molt sentit”, va en la línia de com s'han de fer les coses i pot dir que fins i tot li resulta “familiar” ja que és el que sempre “ha defensat” –al·ludint implícitament a les tesis de transversalitat per les quals va advocar des de la seva etapa a Podem–.

És més, ha desgranat que la funció de les forces progressistes “no és convèncer només les esquerres” sinó “transcendir” i “anar més enllà de si mateixes”, cosa que aplica i guia el seu espai polític en assumptes com la salut mental o la jornada laboral de quatre dies.

Sota el seu criteri, aquesta és la via per “recuperar la iniciativa” i poder deixar a l'extrema dreta en “fora de joc”, atès que la solució als problemes reals de la gent és “l'antídot” amb vista a “deixar de ballar al so de la música” que marquen els “reaccionaris”.