El BCE diu que l'euro digital serà real “com aviat” el 2026 i no eliminarà l'efectiu

El projecte de l'euro digital comença a cobrar forma, però alhora la maquinària europea deixa clar que necessitarà anys i anys per a la seva implantació. La seva introducció, projecte sobre el qual el Banc Central Europeu (BCE) prendrà una decisió formal els propers mesos, podria produir-se el 2026 com a data més primerenca, segons ha assenyalat l'executiu italià de la institució, Fabio Panetta.

"Aquesta seria la data més primerenca", ha indicat Panetta en una entrevista amb el diari japonès Nikkei, on ha advertit que aquesta "no és una carrera". “Comencem la nostra discussió amb un horitzó de cinc anys al cap. És probable que cinc anys sigui el temps mínim necessari per a la introducció d´un euro digital”, ha apuntat.

Realment, l'euro digital no té res de nou, sinó que, pel que fa a la funcionalitat, seria el més tradicional del món. Per entendre-ho només cal imaginar que és exactament igual els diners en efectiu, però en versió electrònica.

L'executiu italià del BCE ha defensat que la introducció d'un euro digital ajudaria a mantenir oberta la competència i estimularia la innovació i enfortiria l'autonomia i la resiliència financera d'Europa.

En aquest sentit, Panetta ha assenyalat la importància d'evitar que el mercat europeu de pagaments minoristes estigui dominat “per un grapat d'agents no europeus” que podrien ser relativament immunes a l'escrutini i la supervisió de les autoritats del Vell Continent.

De fet, ha recordat que un petit nombre d'empreses no europees ja dominen algunes parts del mercat de pagaments minoristes, com a targetes de crèdit i pagaments en línia, advertint que en el futur, el paper de les grans empreses tecnològiques podria arribar a ser molt significatiu en els serveis financers, cosa que podria plantejar riscos per a la privadesa, la competència i l'autonomia tecnològica.

"En absència d´una solució europea de pagaments digitals, la nostra sobirania monetària i financera estaria en última instància en joc", ha avisat.

El problema està ben detectat a l'anàlisi de Panetta, però precisament per això la demora en els terminis d'implantació pot ser un problema. Si la posada en marxa de l'euro digital es demora a finals d'aquesta dècada, com estarà la situació aleshores? ¿no serà, per quan arribi, una cosa ja totalment superada per la realitat?

L'euro digital no és una nova divisa, ni una criptomoneda, ni diners bancaris sotmesos als tradicionals “multiplicadors” que s'expliquen a les facultats. És, al contrari, alguna cosa equivalent als diners en efectiu, controlat pel banc central i, per tant, parteix de l'oferta monetària. Aquesta seria la seva virtualitat més gran: el seu control públic, perquè seria un diners creats i custodiats per l'autoritat monetària, amb coeficients i restriccions, en lloc dels mitjans de pagament que estan proliferant de manera informal, que escapen a tots aquests controls, inclosos en bona part els fiscals.

Aquest seria el seu gran avantatge, però això, també, és a l'origen d'un altre debat: encara que el BCE afirmi una vegada i una altra que no acabarà amb els diners en efectiu, la veritat és que, un cop estigui disponible l'euro digital, tindrem una alternativa que complirà exactament les mateixes funcions i no tindrà cap dels seus inconvenients. Sent, així, ¿ quant de temps més podran resistir amb vida els pagaments en metàl·lic? Si aquests acaben caient a la pràctica a nivells dús inferiors al 10% de les transaccions o fins i tot menys en uns anys. quant de temps més es podrà continuar garantint la “liquiditat” real d'un pagament en efectiu que acabarà sense trobar contrapart disposada a acceptar-la?

La solució, per descomptat, consisteix en seguir obligant legalment els venedors a disposar d'efectiu per servir de contrapart als compradors. Però això té un cost, i si les transaccions en efectiu són cada cop menys freqüents, fins a quin moment aquest cost serà assumible? Seria viable, a la pràctica, tenir milers de milions d'euros paralitzats, sense moviment, en caixes físiques que cada cop menys gent demani?

Article elaborat, en part, sobre la informació facilitada per Europa Press