L'IPC es dispara al 2,7% al maig

Si 2020 va ser l'any de les constants baixades de preus, motivades per l'aturada econòmica que va portar el virus, 2021 amenaça de ser tot el contrari.

Després de diversos mesos de repunts, i després de tornar a les xifres positives, el IPC de maig ens deixa un mes més una forta pujada de l'indicador interanual (el que importa perquè les taxes mensuals sovint només són soroll) fins a una cota no vista des de fa gairebé un lustre: el 2,7%. La taxa és preocupant, perquè suposa depassar les previsions oficials, així com una pèrdua efectiva de poder adquisitiu a curt termini dels que cobren de l'erari públic (pensionistes, funcionaris, etc.) o pels barems dels convenis privats.

L'anàlisi de les dades, però, mostra que tant els descensos del 2020 com l'actual repunt poden no ser més que efectes de l'excepcional conjuntura que vivim. La inflació subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats (i que, per tant, no depèn de l'extrema volatilitat dels preus als dos sectors) de moment es manté en nivells baixos, tan sols un 0,2% aquest mes. Aquesta evolució divergent s'explica sobretot per les alces al sector energètic a nivell mundial amb el retorn a l'activitat, que disparen la inflació. Un cop descomptades mostren que la tendència de fons, almenys a Espanya, és d'estabilitat, encara que caldrà estar vigilants, perquè si finalment les tensions inflacionistes actuals es traslladessin als costos, això repercutiria en el conjunt dels preus, amb pujades addicionals que farien que el final dels llargs anys sense pujades de preus dels darrers temps estigués a prop .