La continuïtat del Procés posa en perill el PSOE.

Tots teníem assumides les noves eleccions catalanes. Per a molts era un alleugeriment, sobretot a Madrid, on l'absència imminent del desafiament sobiranista donava marge de negociació entre els grups polítics al Congrés per investir un president del Govern a Espanya o, fins i tot, per convocar noves eleccions.

Però tot ha canviat. A última hora s'ha arribat a un acord pel qual demà mateix es proclamarà, tret de sorpresa, Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat de Catalunya i s'iniciarà el compte enrere per a la desconnexió d'Espanya de l'històric territori català.

Davant d'aquesta situació hi ha un clar partit que pot ser en aquests moments un polvorí a punt d'esclatar: el PSOE.

Els socialistes han defensat en aquestes eleccions la necessitat de garantir la unitat d'Espanya i la intenció de no acceptar un referèndum. D'altra banda, s'han negat a facilitar, recolzar o pactar un govern del PP ni tan sols formant-ne part o algutinant altres formacions com Ciutadans.

El dilema és clar: si Podem marca com una de les línies vermelles celebrar el referèndum català al PSOE han de decidir entre aquestes tres situacions:

1. Donar suport a un govern del PP, formant una gran coalició, pactant amb el PP o facilitant un govern en minoria de PP i Ciutadans amb suports puntuals. Aquest escenari seria el més ràpid i la via més directa per enfrontar-se al pla independentista.

2. Acceptar un referèndum a Catalunya, pactar amb Podem i posar en marxa el mecanisme com més aviat millor per frenar l'avenç independentista i convèncer els votants que és millor un futur units.

3. Obviar ambdós escenaris anteriors i esperar la convocatòria de noves eleccions (sempre que no aconsegueixin convèncer Podem de renunciar al referèndum, cosa que sembla molt improbable).

I a aquests escenaris cal sumar la guerra interna a Ferraz, i és que després del que passi demà Susana Díaz podria desenterrar la destral de guerra i demanar “per responsabilitat nacional i per garantir la unitat d'Espanya” assumir el lideratge del PSOE forçant un Congrés urgent i enderrocar Pedro Sánchez per poder pactar amb el PP.

Qui pensava el passat 27S que unes noves eleccions catalanes acabarien, probablement, en un escac al PSOE que pinta malament, encara que vist el que s'ha vist a Catalunya, no podem dir que sigui impossible acabar en una situació totalment inesperada. Benvinguts, electomaníacs, a la nova era política a Espanya.