Les dones que dominaran la política espanyola el 2016

Són la meitat de la població. Però només són el 17% de les alcaldesses, al voltant d'un terç de les regidores i -aconseguint un rècord en aquesta nova legislatura- el 39,4% de les diputades. Van ser clau del canvi polític el 24M, tant guanyadores com derrotades. Són les dones. La política és, per desgràcia, un camp més de la societat i la vida quotidiana en què les dones estan infrarepresentades i discriminades. El 2016 es presenta convuls políticament a diversos nivells i, encara que determinats àmbits segueixen limitats al poder dels homes en política, aquestes són les dones més influents que prendran el timó de la política espanyola l'any que comença.

Manuela Carmena
partit: Ara Madrid
càrrec: Alcaldessa de Madrid
En 2015: Com a cap de llista d'Ara Madrid va quedar a menys de tres punts de la candidata més votada, Esperanza Aguirre i es va convertir en alcaldessa de la ciutat amb el suport dels regidors del PSOE. Immediatament va iniciar polítiques socials i progressistes que significarien un gir al?esquerra d?un consistori que va ser del PP durant gairebé tres lustres.
Repte per al 2016: L'any va començar amb les crítiques de certs sectors a la tradicional cavalcada de Reis. I no és més que una mostra del desgast mediàtic a què sotmeten certs mitjans a l'alcaldia madrilenya. Desmentir rumors, notícies falses i el estira-i-arronsa entre ciutat i comunitat autònoma de la capital seran tònica general al govern de la capital.

Ada Colau
partit: Barcelona a la comunitat
càrrec: Alcaldessa de Barcelona
En 2015: Prèviament coneguda com a cofundadora i activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau va guanyar les eleccions municipals a Barcelona com a cap de la llista de Barcelona a Comú. El seu discurs social i continuació del seu activisme és similar al de la seva homòloga madrilenya, iniciant un canvi paral·lel a la ciutat comtal.
Repte per al 2016: Després de les eleccions generals en què Barcelona en Comú es va convertir en aliat estratègic per a Podem. Com que el referèndum és una de les línies vermelles de Podem a l'hora de negociar amb el PSOE, els seus socis catalans amb Colau al capdavant estaran pendents dels passos en aquest àmbit.

Mónica Oltra
partit: Compromís
càrrec: Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana
En 2015: Candidata a la presidència autonòmica per Compromís, va obtenir un resultat històric (de nou) per a la formació valencianista que, no obstant, no va ser suficient per superar el PSOE de Ximo Puig. Després d'incertes negociacions a la corda fluixa, l'anomenat Pacte del Botànic es va saldar amb el socialista com a President de la Generalitat Valenciana, assumint ella el càrrec de vicepresidenta.
Repte per al 2016: Vencent la competició contra el PSPV a les eleccions generals gràcies a la coalició “És el Moment” amb Podem, l'escull de la tibantor en el poder autonòmic sembla solucionat. Tot i això, amb poc més de mig any de legislatura, la discòrdia entre el partit d'Oltra i el de Puig està assegurada, i són necessàries grans dosis de diàleg per sustentar l'acord progressista a la comunitat.

Anna Gabriel
Partit: CUP
Càrrega: Diputada del Parlament de Catalunya
En 2015: El seu partit, la Candidatura d'Unitat Popular va augmentar la seva presència de tres a deu escons al Parlement, un sent per a ella com a número dos de la candidatura a Barcelona. Va ser portaveu i cap visible del partit en les negociacions amb Junts Pel Sí que iniciarien (o no) el camí a la independència de Catauña.
Repte per al 2016: Després de l'acord amb Junts Pel Sí, el partit d'Anna Gabriel haurà de demostrar si, tot i haver anteposat la independència a les polítiques socials, vigilaran el nou govern en aquesta matèria tant com han declarat. Els portaveus van recordar que l'acord és reversible i es trencarà si s'emprenen polítiques de retallades com ja va fer CiU.

Susana Díaz
partit: PSOE
càrrec: Presidenta de la Junta d'Andalusia
En 2015: Després de gairebé tres mesos, va aconseguir erigir-se Presidenta de la Junta gràcies al suport de Ciutadans, després d'aconseguir el PSOE andalús més del 35% dels vots a les seves eleccions autonòmiques, sent l'únic feu que conserva la formació.
Repte per al 2016: Enfrontada amb Pedro Sánchez pel que fa als pactes de govern que poguessin portar el socialista a la Moncloa, la guerra freda podria enlairar-la dins de la formació a mitjà termini si la postura de Sánchez procliu al pacte d'esquerres fracassa.

Cristina Cifuentes
Partit: PP
càrrec: Presidenta de la Comunitat de Madrid
En 2015: Va guanyar les eleccions autonòmiques a Madrid amb un 33,1% dels vots, elegida presidenta al juny amb el suport dels diputats de Ciutadans.
Repte per al 2016: Un cop estant l'alcaldia i l'Assemblea de Madrid en poder de governs de diferent color, la discòrdia amb la tasca de Manuela Carmena està servida. Això no ha servit perquè moltes de les seves polítiques iniciades vagin a rebuf de les iniciatives proposades per Ara Madrid.

Inés Acostades
partit: Ciudadanos
càrrec: Diputada al Parlament de Catalunya
Què va fer el 2015: La polarització a l'eix independentista-unionista de les eleccions catalanes del 27 de setembre van donar a Ciutadans un gran resultat que
Repte per al 2016: Donat el seu èxit a Catalunya, el seu potencial mediàtic i directe retòrica, Arrimadas continuarà refermant-se com un dels valors segurs del partit d'Albert Rivera. Té un any en què es pretén iniciar la desconnexió de Catalunya de l'estat espanyol, sent ella la líder de l'oposició, tenint davant de l'acord entre CUP i Junts Pel Sí.

Rosa Martínez
partit: equo
càrrec: Diputada al Congrés
En 2015: L'acord d'Equo amb Podem per anar junts a les generals va fer que Rosa Martínez fos com a número dos a la llista del partit morat per Biscaia, aconseguint el seu escó al Congrés dels Diputats.
Repte per al 2016: Una dels tres diputats ecologistes que per primera vegada entren al parlament espanyol, Rosa Martínez tindrà per davant la tasca de posar tants punts verds sobre morat com pugui i donar a conèixer la personalitat pròpia i ambicions d'Equo a l'àmbit estatal.

Soraya Sáenz de Santamaría
partit: PP
càrrec: Vicepresidenta del Govern
En 2015: A banda de les tasques derivades de la vicepresidència del govern, van ser sonades les participacions de Sáenz de Santamaría en debats i televisió en lloc del president Mariano Rajoy. Per a alguns, això no era més que una manera d'amagar la mala imatge i les pobres habilitats retòriques del president en favor de la millor reputada segona al comandament.
Repte per al 2016: El paper de Soraya Sáenz durant aquest 2016 està en dubte fins que es resolgui com es formarà govern. Alguns apunten que, si una possible coalició que li donés la presidència al Partit Popular es convertís en realitat, els responsables poguessin 'demanar el cap' de Rajoy per col·locar-la a ella a la Moncloa.

Rita Bosaho
partit: Podem
càrrec: Diputada al Congrés
En 2015: Encapçalant la llista de Podem i Compromís a Alacant, Rita es va convertir en la primera diputada negra de la història del Congrés.
Repte per al 2016: Com a part de Podem, està assegurada la representació i defensa de les minories racials i ètniques al Parlament. La rellevància dels diputats del partit dependrà en part de si la candidatura És El Moment aconsegueix grup propi valencià, o no.

Uxue Barkos
partit: Geroa Bai
càrrec: Presidenta del Govern de Navarra
En 2015: Les eleccions forals la van donar com a guanyadora de les eleccions i va ser recolzada a la investidura per tots els partits d'esquerra i l'abstenció del PSOE.
Repte per al 2016: Barkos governa una de les comunitats més estables i amb més benestar econòmic d'Espanya. Tot i això, i si el procés independentista de Catalunya continua, la situació podria regirar sectors al País Basc i en certa mesura, esquitxar Navarra.

Carolina Bescansa
partit: Podem
càrrec: Diputada al Congrés
En 2015: Va exercir la seva tasca com a Secretària d'Anàlisi Política i Social de Podem i es va reafirmar en el seu paper de número 3 del partit. Els resultats del 20D la van convertir en diputada al Congrés per Madrid.
Repte per al 2016: Les aspiracions de Podem a formar govern amb el PSOE continuen drets quan s'escriuen aquestes línies. El paper de Bescansa com a número tres i cofundadora del partit serà important per augmentar la visibilitat de les dones. La seva estrena al Parlament va ser notòria en ser criticada per alguns mitjans en portar la diputada al seu fill de pocs mesos com a símbol i missatge de la difícil conciliació familiar de les dones als seus llocs de treball.