Ahir es van celebrar eleccions al Líban, país que portava sense comicis des de l'any 2009. Tot i que els resultats finals encara no s'han donat a conèixer, segons els primers resultats provisionals i les projeccions dels mitjans libanesos, els partits afins a Hezbollah haurien aconseguit assegurar-se una majoria al Parlament.
Al Líban impera un particular sistema electoral i de Govern que pretén distribuir a parts iguals els seients entre representants de les principals faccions religioses que imperen al país. Així, els 128 escons del Parlament es divideixen en dos blocs de 64 seients, un per als diputats cristians y un altre per als musulmans. Al seu torn, cada bloc se subdivideix per donar cabuda a les diferents sensibilitats i corrents (com el cas de els Sunníes y els xiïtes).
A més, s'estableix com a obligatori per llei un Govern de concentració en què el lloc de primer ministre queda reservat per a un musulmà Sunní, mentre que la Presidència de lEstat ha d'estar en mans d'un cristià Maronita, i la Presidència del Parlament l'ostentarà un musulmà Chiita.
Però el que és interessant és qui controla la majoria Parlamentària, ja que una cosa és pertànyer al bloc cristià o musulmà i una altra ben diferent a quin corrent de les imperants al país es recolza. Així, hi ha formacions cristianes favorables al bloc afí a Hezbollah (Iran/Síria) mentre que altres són partidaris d'un acostament al bloc saudita/israelià. El mateix passa amb els musulmans.
Segons les projeccions, els partidaris de Hezbollah (afins a l'Iran i al Govern Sirià) tindrien assegurats almenys 67 dels 128 escons del Parlament, de manera que podrien vetar qualsevol llei contrària a les seves ideologies, mentre que el partit del fins ara Primer Ministre hauria baixat fins als 21 seients (davant els 33 actuals), malgrat el que és probablement el partit amb més pes entre els sunnites, podria seguir en el càrrec, encara que amb poc control sobre l'Executiu a causa de la majoria de Hezbollah.
Aquest escenari posa el focus a la frontera libanoisraeliana, ja que fins ara les tensions entre israelians i iranians no s'havien traslladat al país libanès, però si es confirmen els resultats una nova política exterior libanesa afí a Síria ia l'Iran podria agitar les fronteres i crear un nou conflicte a Tel Aviv.
La teva opinió
hi ha unes normes per comentar que si no es compleixen comporten lexpulsió immediata i permanent de la web.
EM no es responsabilitza de les opinions dels usuaris.
¿Vols donar-nos suport? Fes-te Patró i aconsegueix accés exclusiu als panells.