Mèxic celebra aquest diumenge la jornada electoral més massiva de la història, després d'una de les campanyes electorals més violentes. Gairebé 90 polítics han estat assassinats en el marc d'una lluita dels grups armats i el crim organitzat, tradicionalment conxabats amb les autoritats, per la seva banda del pastís del poder al país nord-americà.

Durant la campanya electoral mexicana s'han registrat 782 agressions contra polítics i candidats, una xifra que supera les 774 agressions registrades a l'elecció del 2018. D'aquests, 518 eren aspirants i candidats, segons un informe elaborat per la consultora Etellekt. L'agressió més habitual són les amenaces, de les quals se n'han notificat 278 i l'estat amb més agressions és Veracruz, amb 117.

Si hi ha alguna xifra més impactant que la de les agressions contra polítics, és la de polítics assassinats. Un total de 89 polítics han estat assassinats, segons l'informe –que cobreix des del 7 de setembre del 2020, data de l'inici del procés electoral, fins al 30 de maig del 2021–. D'aquests, 35 eren aspirants a càrrecs electes i tots ells van perdre la vida en atemptats, alguns fins i tot en ple acte de campanya. Veracruz es torna a situar al capdavant, amb l'assassinat de vuit persones.

Els opositors als governs dels estats són el blanc principal de la violència, segons el treball d'Etellekt. Dels 737 polítics agredits, el 75 per cent eren opositors als governs dels 32 estats on es van cometre els atacs. Per la seva banda, el 75% dels 89 polítics assassinats eren opositors als governs estatals.

A més, la majoria dels polítics assassinats pertanyien a una aliança opositora al Govern federal, 39 en concret, que conformaven l'aliança Va per Mèxic, integrada pel Partit d'Acció Nacional (PAN), el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD). 25 militaven més en partits que integren l'aliança Juntos Farem Història, composta per Morena –el partit del president, Andrés Manuel López Obrador–, el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM) i el Partit del Treball (PT). És el PRI el que ostenta el primer lloc de polítics assassinats per partits, 15 en total.

Per acabar, cal ressaltar algunes xifres centrades en l'àmbit municipal mexicà, que és on es percep més risc per als polítics. De les 89 víctimes mortals, el 89% eren polítics que pertanyien a l'àmbit municipal de govern. Un altre 5% desenvolupaven la seva activitat a nivell estatal i només el 3% eren personatges de l'esfera federal.

REFORÇAR LA SEVA INFLUÈNCIA

Al mateix temps que els candidats lluiten per aconseguir suports i els mexicans avaluen el seu vot, té lloc una altra lluita, la del crim organitzat, que instrumentalitza els comicis darrere del seu propi benefici: aconseguir influència, impunitat i poder en un context molt polaritzat i en què els partits polítics són febles. Així mateix, la lluita entre aquests grups per aconseguir més influència sobre l'Estat ha provocat una onada de violència electoral.

“Els grups criminals es valen de favors i amenaces per guanyar influència sobre els futurs funcionaris electes”, destaca l'informe 'Violència electoral i influència il·lícita a Terra Calenta', elaborat per l'organització International Crisis Group, que destaca que la situació viscuda en aquests comicis no és nova.

Els llaços entre les administracions i el crim organitzat fa molt de temps que debiliten les polítiques de seguretat mexicanes i perpetuen els alts nivells de violència al país. A més, als grups criminals, enfocats a buscar potencials aliats entre els futurs funcionaris, els és igual la ideologia dels mateixos.

Segons subratlla la feina, les relacions transaccionals amb càrrecs electes i funcionaris estatals són “un dels avantatges més significatius” que pot tenir un grup il·lícit. “Si els seus candidats triomfen, aquests grups poden esperar favors que van des de la impunitat fins a rebre protecció de les forces de seguretat estatals i federals o, fins i tot, accés a fons públics”, afegeix el 'think tank', que lamenta que els patrons de “corrupció, cooptació i impunitat” estan “profundament arrelats” als sistemes electoral i polític de Mèxic.

International Crisis Group alerta que és “probable” que la complicitat entre autoritats estatals i grups il·legals continuï, cosa que provocarà “més vessament de sang” si no es prenen mesures per frenar la corrupció i la impunitat durant i després de les eleccions.

Però, en un país on l'índex de condemnes és “terriblement baix” per a delictes greus i amb els òrgans policials i judicials travessats per la influència de grups il·lícits, les autoritats semblen mancar de la “voluntat o capacitat necessària” per judicialitzar els culpables o protegir els candidats en risc, lamenta.