Milers de persones secunden a Sant Sebastià la marxa de Sare pels presos d'ETA amb suport independentistes catalans

Diversos milers de persones han participat aquest dissabte a la tarda a la manifestació convocada per la xarxa ciutadana Sare a Sant Sebastià per reclamar el final de l'aplicació de “la legislació d'excepcionalitat” als presos d'ETA, ia la qual hi ha acudit una delegació d'exconsellers i polítics independentistes catalans.

La marxa ha partit passades les cinc de la tarda del túnel de l'Antic sota el lema 'Ibilian, etxerako bidean' ('Pas a pas, pel camí cap a casa', a euskara). A l'inici de la marxa, membres del col·lectiu de víctimes del terrorisme, Covite, encapçalats per la seva presidenta, Consuelo Ordóñez, han col·locat a la part superior del túnel dues pancartes en què asseguraven que els reclusos de la banda no són “gudaris ni presos polítics”, sinó “assassins presos”.

En aquell moment, les persones que secundaven la marxa hagin proferit crits de “covards” i han corejat lemes com “Zuek faxistak zarete terroristak (Vosaltres feixistes, sou terroristes)” o “Alde hemendik (fora d'aquí)”. Mentrestant, els membres de Covite han llançat pasquins des de dalt del túnel als manifestants per recordar-los que els “presos no són gudaris, sinó assassins”, segons ha explicat el col·lectiu.

A la mobilització de Sare hi han pres part, entre altres, representants del PNB, EH Bildu i Podem, i agents socials i sindicals. Entre ells, hi havia el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez; el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; la portaveu de la coalició sobiranista al Parlament basc, Maddalen Iriarte; el diputat Jon Iñarritu; el president de les Juntes Generals de Gipuzkoa; els jeltzals Xabier Ezeizabarrena i Irune Berasaluze; Aitzole Araneta i Maite Gartxiade, Podem Ahal dugu; el secretari general adjunt de LAB, Igor Arroyo; Amaia Muñoa d'ELA; Patricia Vélez d'Etxerat; l'exconseller del Govern Basc, Javier Madrazo; i també representants d'UGT, Steilas, Esk, Ehne, Etxalde, Hiru, CNT i CGT.

Així mateix, hi ha acudit una delegació catalana integrada pels exconsellers catalans Dolors Bassa, Josep Rull i Raúl Romeva, l'expresidenta del Parlament català Carmen Forcadell i el president d'ERC, Oriol Junqueras i la diputada de Junts Aurora Madaula.

Durant la multitudinària mobilització, que ha recorregut el centre de la ciutat fins al Boulevard, on els portaveus de Sare Joseba Azkarraga i Arantxa Aldeazabal de Sare han llegit un comunicat en un acte amenitzat pel grup musical Gatibu, els manifestants han corejat lemes com ' Denok atera, presoak kalera' ('Tots fora, presos al carrer'), 'Euskal presoak etxera' ('Presos bascos a casa') i també s'han proferit crits a favor de la independència a euskera i català. A més, els participants a la mobilització han portat ikurrinyes, banderes de Navarra i en favor de l'acostament dels presos d'ETA.

A l'acte final de la marxa, Azkarraga i Aldeazabal han defensat que “els Drets Humans no es poden parcel·lar i defensar uns i obviar altres”, i han animat a “tornar a omplir els carrers” el 8 de gener a Bilbao –tradicional manifestació anual a favor dels reclusos d'ETA– per “llançar aquest crit silenciós o sorollós, dient que cal acabar amb la vulneració de drets que pateixen els
presos bascos”.

"Que ens sentin bé en aquelles instàncies que tenen a les mans posar fi a una política penitenciària d'excepció que ja dura moltes dècades i tant patiment ha causat tanta i tanta gent", han defensat.

A més, han exigit “justícia”, que, al seu parer, passa per aplicar als reclusos de la banda una “legislació de caràcter ordinària, que impedeixi cadenes perpètues encobertes; que possibiliti la progressió de graus o els permisos penitenciaris a què tenen drets els presos bascos”. "Amb l´aplicació d´una política penitenciària ordinària, més d´un terç d´aquests presos i preses, avui estarien a casa seva", han afirmat.

Així mateix, han recordat que l'Administració basca, amb la gestió de les presons a les mans, té ara “la possibilitat de desenvolupar una política penitenciària de caràcter humanista, no repressiva i que apropi a la reconstrucció de la convivència, després de tants anys de confrontació i patiment”. “Això només serà possible si entre tots som capaços de deixar al marge confrontacions estèrils i buscar una solució justa al problema de les presons”, han subratllat.

Article elaborat per EM a partir d'un teletip de