Mitjana d'enquestes: “sorpassí” de Ciutadans al PP

Quan fa un mes tot va canviar amb el triomf de la moció de censura contra Rajoy i l'arribada al govern de Pedro Sánchez, les enquestes van patir un bolcada espectacular.

El PSOE es disparava cap al primer lloc, amb un nou govern que va agradar a l'opinió pública, el PP recuperava posicions com a reacció davant del que alguns votants consideraven una censura injusta, mentre que Units Podem i sobretot Ciudadanos pagaven els plats trencats. Alguns, a la vista dels canvis, van vaticinar fins i tot que estàvem tornant al bipartidisme.

Passats 30 dies, les aigües tornen a la seva llera, encara que aquesta és diferent de la del maig. El PSOE apareix destacat però ja no puja sinó baixa lentament, mentre que Ciutadans, fins i tot, es permet recuperar pels pèls la segona posició davant un PP que no ha confirmat la seva tendència inicial a l'alça. Units Podem tampoc “segueix enfonsant-se” sinó que torna a pujar. L'esquema general, amb quatre partits importants, continua així vigent. No sembla que cap d'ells es despengi del tot, al contrari del que es deia fa un parell de setmanes.

Si analitzem amb més distància el que ha passat en aquests dos anys de legislatura, tenim aquestes evolucions:

• El PP va marcar màxims poc després de les eleccions (36% a l'octubre del 2016), i des de llavors fins al juny del 2018 no va fer altra cosa que baixar (21%). Ara, amb un 22-23% d'intenció de vot segons la mitjana, segueix a prop dels nivells mínims, malgrat el sorprenent respir que li ha donat la moció de censura.
• El PSOE va patir molt als seus inicis de legislatura, molt convulsos, que van acabar amb Pedro Sánchez destituït i el partit en mínims (18%). Des de llavors, una lenta recuperació va culminar amb el retorn de Sánchez, que no obstant no va aconseguir donar l'empenta definitiva fins a un any després, amb la moció de censura que l'ha enlairat fins a un 26-27% dels vots.
• Units Podem va aprofitar la crisi inicial del PSOE, i va arribar a aspirar a un 23% dels vots al començament de la legislatura, però aviat va naufragar fins a caure fa uns mesos a menys del 16%. Després es va recuperar una mica, però la moció de censura no li ha assegut bé. Ara intenta recuperar posicions, però encara està en el 16-17%.
• Ciudadanos va viure un llarg període de letargia al començament de la legislatura, arribant al seu mínim al setembre de 2016 (12%). Des d'aleshores, va experimentar una recuperació molt lenta accelerada més tard pel problema català, que el va portar fins a una espectacular expectativa de vot (27% a l'abril d'aquest any). Ara, després del recent descens brusc, intenta assentar-se al 22-23%.

Amb aquest panorama resulta molt difícil extrapolar un mapa d'Espanya que reflecteixi quin partit pot ser el primer a cada lloc, cosa que té la seva importància sobretot de cara al Senat, on el guanyador de cada província  s'emporta gairebé tot. A força províncies la diferència entre el primer i el segon partit podria ser inferior a un punt. En el cas de les Balears, per exemple, hi podria haver fins a tres partits en aquest marge. De tota manera, encara que província a província ens assaltin molts dubtes, el mapa proporciona una visió general del resultat que no seria, ara com ara, molt diferent a aquesta:

José Salver