Noves eleccions? La por canvia de bàndol

Després de les eleccions del 20-D, tots semblàvem d'acord: si finalment havíem d'arribar a uns nous comicis, els grans beneficiats serien el Partit Popular i Podem.

Amb l'entrada del mes de gener, les primeres projeccions que es van publicar i les enquestes que van aparèixer després ho confirmaven: el PP superava per primera vegada en any i mig el 30% de vots, i Podem(+) estava molt a prop d'aconseguir el sorpasso al PSOE, si és que ja no ho havia aconseguit.

Però en això va arribar la renúncia de Rajoy i l'encàrrec de formar govern Pedro Sánchez. El que va passar la primera setmana de febrer està canviant radicalment la situació, i algunes enquestes comencen a anunciar-ho. És molt possible que en les properes setmanes PSOE i Ciutadans facin un pas endavant en les preferències dels electors, mentre el PP i Podem retrocedeixen.

Aquesta tendència es pot confirmar o no: tot depèn de com es desenvolupin les converses a partir d'ara. Però si es confirma, els que estarien interessats en un avenç electoral serien, ara, Sánchez i Rivera, mentre que Rajoy i Iglesias voldrien just el contrari. Sorpreses us dóna la vida.

La situació és diabòlica: els dos partits centrals, que semblaven els grans perdedors a la ressaca de les eleccions, poden estar capgirant la truita. I tots dos partits dels extrems estan perdent la iniciativa.

Ara, l'estratègia racional de PSOE i Ciutadans pot passar per fer tot el possible per assolir un pacte i presentar-lo a la investidura (perquè aquesta intenció serà premiada pels electors) però no aconseguir materialitzar-lo en un autèntic govern per culpa d'altres. Per a ells l'ideal seria aconseguir que el PP i Podem votin alhora contra la investidura de Sánchez, perquè segueixin apareixent davant de l'elector mitjà com els dolents de la pel·lícula. A continuació, Ciutadans i PSOE acudirien a unes eleccions generals en què rendibilitzarien la situació.

Per contra Podem i, sobretot, el PP, es poden veure davant la tessitura oposada: el seu interès ara pot ser evitar com sigui unes noves eleccions.  A Podem li convé l'abstenció del PP, per quedar com a única oposició existent, mentre que al PP li interessa l'abstenció de Podem perquè passi exactament el mateix. A tots dos els convindria l'abstenció de l'altre, però a cap de la seva pròpia.  I tots dos tenen difícil sortir d'aquesta teranyina, perquè no poden fer res més que votar en contra, cavant així la seva pròpia tomba alhora que ajuden a cavar la del seu oposat.

Diabòlic, en fi. La votació d'investidura de Pedro Sánchez es comença a assemblar cada cop més a un joc de mans esteses entre propers, combinat amb picades d'ullet i dissimulacions entre contraris, on qualsevol jugada en fals sortirà caríssima. Algú perdrà molt en aquest joc, però encara no sabem qui.