Opcions de govern segons les mitjanes d'enquestes

El que diuen ara les enquestes pot ser que no tingui res a veure amb el resultat del 26 de juny, si aquell dia hi hagués eleccions. Sabem que les enquestes actuals poden tenir biaixos que facin les vostres dades inservibles. I sabem que des d'ara fins aleshores passaran moltes coses que faran que tot canviï.

Però fem les operacions com si no sabéssim tot això, i suposem que el 26-J suposa una última oportunitat, en què els partits estaran obligats ja a posar-se d'acord, perquè la societat no toleraria sis mesos més de paràlisi. En aquell moment probablement l'abstenció ja no serà una opció tolerada: la societat exigirà un compromís actiu per formar govern. Si és així, i si les dades actuals segueixen sense canvis fins al 26-J, quins acords de govern seran possibles?

1. GRAN COALICIÓ SOBREDIMENSIONADA

Govern amb gran majoria i possibilitat de fer canvis constitucionals. El seu inconvenient més gran seria la inestabilitat interna, en estar sostingut per partits amb interessos diferents. A més, deixaria Podem/UP com a única oposició real, que podria capitalitzar fàcilment qualsevol descontentament social, per intentar l'assalt al poder en les eleccions següents.

2. GRAN COALICIÓ VELLA

El PP, desairat amb Ciutadans, de vegades coqueteja amb aquesta idea. Aquest govern tindria suports suficients per emprendre qualsevol mesura que es proposi, encara que necessitaria suports externs per a les reformes constitucionals de més importància, ja que no arriba als dos terços del Congrés. El seu inconvenient més gran, a banda de les tensions internes que es produirien donat l'enfrontament històric entre els dos partits, és que tindria una oposició amb dos caps (Podem i Ciutadans). L'oposició aprofitaria les incoherències del govern per intentar enderrocar el PP i el PSOE i substituir-lo per un nou bipartidisme Ciutadans/Podem en les cites electorals següents.

3. COALICIÓ DE CENTRE DRETA

Amb una majoria ajustada, se'n sortirà per si mateixa, o aconseguint petits suports addicionals. Com a avantatge, és el pacte que aconsegueix una quantitat d'escons més coherent i que maximitza la presència al govern dels dos partits. Ideològicament el seu programa seria força realitzable, i tindria poques contradiccions internes. Com a inconvenient, tindria al davant un poderós front que podria bloquejar reformes constitucionals i guanyar-se el suport social si les mesures del govern no aconsegueixen millorar la situació econòmica.

4. COALICIÓ DE CENTRE ESQUERRA

Impossible.

5. COALICIÓ DEL CANVI

Així la va batejar Sánchez, encara que el canvi que cadascun dels tres partits proposa és diferent, i aquesta seria la seva contradicció interna més gran. En escons estaria sobrat, tant que no necessitaria estrictament Esquerra Unida, encara que probablement la incorporaria per una qüestió d'imatge. El seu gran inconvenient és que deixaria en safata el Partit Popular una oposició que ressaltaria les incongruències internes per intentar tornar al govern amb una clara majoria absoluta. De passada, algun dels tres partits del govern sortiria probablement damnificat i podria signar la seva sentència de mort.

6. COALICIÓ D'ESQUERRES

Impossible.

7. COALICIÓ D'ESQUERRES AMB NACIONALISTES

Els nacionalistes aportarien la vintena d'escons que aquesta coalició necessita per fer-la. El seu avantatge seria la transversalitat, en posar d'acord amb sectors molt diferents de la societat. El seu inconvenient més gran, l'aparent contradicció existent entre el programa del PSOE i el dels partits nacionalistes catalans sobre l'assumpte del referèndum.