Podem demana intervenir el mercat d'alimentació i topar preus

Podem proposa al Govern intervenir directament el mercat de l'alimentació per abaratir la cistella bàsica de la compra i topar, almenys durant el 2023, el preu d'aquests productes als nivells que presentaven quan va començar la guerra d'Ucraïna, el febrer de l'any passat.

I en cas que el PSOE s'hi oposi s'obren a estudiar bonificacions directes al preu dels aliments, però desplegant un impost a grans empreses de distribució per compensar el desplegament de fons públics.

Fonts del partit morat han explicat a Europa Press que consideren “imprescindible” que l'Executiu adopti mesures “valentes”, com ja s'ha fet amb l'energia o el transport públic, per posar remei a l'actual escalada dels preus en aquest sector.

El plantejament de Podem arriba després que l'Índex de Preus de Consum (IPC) hagi pujat dues dècimes a finals del 2022 en relació amb el mes anterior però amb retallada d'1,1 punts la taxa interanual, fins al 5,7%, la seva xifra més baixa des del novembre del 2021, en contraposició amb la tendència dels preus de l'alimentació, que es van disparar al 15,7%.

EMULAR EL LÍMIT A LES MÀSCARETES I AJUDES DIRECTES A PRODUCTORS

D'aquesta manera, Podem planteja fixar preus màxims a productes habituals de la cistella bàsica, seguint els passos que ja va fer l'Executiu amb les màscares o els tests Covid durant la crisi del coronavirus.

Concretament, el topall per a cadascun d'aquests productes seria el marcat el 20 de febrer de 2022 i estaria vigent, “almenys” durant tot aquest any, amb vista a tallar la tendència inflacionista que s'arrossega des que es va produir la invasió de Rússia a Ucraïna.

A més i amb vista a evitar que el petit comerç pateixi situacions de “tensió financera”, la intervenció al mercat s'acompanyaria amb ajudes directes al sector, com ja es va fer també en pandèmia amb l'hostaleria.

Des de Podem argumenten que aquesta via seria la “més efectiva i justa” per garantir aliments a preus accessibles per a les famílies.

OBERTS A BONIFICACIONS PERÒ AMB IMPOST A GRANS DISTRIBUÏDORES

En cas que el PSOE, el seu soci de coalició no recolzés aquesta proposta, i per facilitar que s'arribés a un acord com més aviat millor, els morats també s'obren a estudiar una bonificació dels productes de la cistella bàsica, com es va fer amb els carburants fins a igualar-los al nivell que estaven dies abans de la guerra d'Ucraïna.

I atès que aquesta segona via implicaria destinar recursos públics, Podem afirma que s'hauria de completar amb dues mesures més. La primera seria establir un gravamen extraordinari a les grans cadenes de distribució, anàleg a l'aprovat per a la banca i les empreses energètiques.

Els morats ja van demanar aquest tribut les setmanes prèvies a l'extensió del decret anticrisi i advocaven per un tipus del 33% sobre els marges de beneficis d'aquestes companyies, i van ressaltar que aquesta iniciativa ja s'havia desplegat a Portugal amb bons resultats.

TAMBÉ SANCIONS A LES EMPRESES QUE SEGUEIXIN PUJANT PREUS

Alhora, la segona mesura complementària radicaria a establir sancions econòmiques a les empreses que aprofitessin aquesta bonificació per continuar elevant els seus beneficis.

Per tant, Podem demanda una altra iniciativa nova per combatre la inflació davant l'alça dels preus de l'alimentació, com ja van fer per exemple quan van reclamar un xec ajuda per a la cistella de la compra entre 200 i 500 euros per a llars amb ingressos no superiors a 42.000 euros anuals.

Tot i això i després de la negociació dins de l'Executiu, aquest ajut es va fixar en 200 euros adreçat a assalariats, autònoms o desocupats el 2022, que tinguin un màxim d'ingressos –27.000 euros anuals–, i de patrimoni conjunt –de 75.000 euros– en funció de la convivència al domicili.

Dins del decret de mesures anticrisi i al pla de l'alimentació, el Govern va suprimir durant sis mesos l'IVA del 4% que s'aplica a tots els aliments de primera necessitat, entre ells el pa o la llet, i rebaixava del 10% al 5 % el de l'oli i la pasta per fer front a l'impacte de la guerra d'Ucraïna i l'alça de la inflació.

Tot i això, tenint en compte aquesta nova proposta, els morats no ho veuen suficient i de fet l'espai confederal ja va opinar que no era una mesura que pugui ajudar, com va manifestar recentment la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

Ja amb el començament del curs polític Díaz també va esbossar la seva postura de buscar un acord amb la distribució per limitar els preus de productes bàsics d'alimentació, que garanteixi costos assequibles per als ciutadans.

Des de la formació morada es va qualificar de sensata la mesura i el portaveu de Unidas Podemos, Pablo Echenique, va dir que recolzava aquesta idea, encara que no mostrava molta confiança que les empreses accedissin i defensava com a millor via un impost extraordinari a aquestes empreses.

També va dir que la fixació de preus ha de ser compatible que els petits agricultors i ramaders tinguin els seus marges de beneficis perquè la seva activitat sigui sostenible.

D'altra banda, dissabte la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, llançava una de les propostes principals de la formació per al nou cicle electoral, com és el desplegament d'una renda garantida d'entre 700 i 1.400 euros mensuals. des dels 18 anys.