Cap a la fi de la Llei franquista de Secrets Oficials?

Els que compleixen avui 53 anys van néixer al mateix temps que la Llei de Secrets Oficials, aprovada el 5 d'abril de 1968, i el naixement del qual va ser “registrat”, és a dir, publicat al BOE l'endemà.

Des de llavors han passat moltes coses, un canvi de règim i una nova Constitució inclosos, però la llei, amb algunes modificacions també preconstitucionals, ha continuat vigent.

Pel camí hi ha hagut fins a cinc intents seriosos de reformar o derogació, però per diverses circumstàncies que ens explica El País, no ha estat possible fins ara.

Sobre la taula hi ha la darrera proposta, la del PNB, que data del 2016, i que ha estat impossible tramitar per successives aturades i vetos. La idea general d‟aquesta iniciativa era l‟establiment d‟un termini de deu anys a partir del qual s'hagin de fer públics els documents reservats, i de 25 anys per als qualificats com a “secrets”.

Tot i això, el que pel que sembla es proposa ara el govern és una iniciativa més profunda i no tan “permissiva”, que portaria a una reforma integral de la normativa existent. Carmen Calvo, vicepresidenta primera, seria l'encarregada de, al capdavant d'una comissió que englobaria quatre ministeris (Presidència, Exteriors, Interior i Defensa), avaluaria la situació actual i elaboraria un projecte de llei que seria sotmès a les Corts per a la completa derogació de la legislació anterior. Cap dels ministeris no està en mans de Unidas Podemos.

La necessitat de canviar la normativa ja és urgent, perquè part dels òrgans amb capacitat de classificar documents com a reservats o secrets ja no existeixen, i moltes altres referències del text han quedat obsoletes. A més, es troba a faltar un termini o terminis generals de desclassificació, i hi ha altres aspectes que xoquen amb les recomanacions que en la matèria realitza la Unió Europea i altres organismes.

La comissió té un llarg treball per endavant, i partirà de la idea de preveure per als documents diferents terminis de difusió, en alguns casos més prolongats que els que proposava el PNB, arribant fins i tot a limitacions de més durada o clàusules de limitació per a les matèries més sensibles.

L'objectiu és arribar a un text que tingui un acord molt ampli a la Cambra, ja que és una “qüestió d'Estat”, i que estigui llest abans de finalitzar la legislatura, el 2023. Aleshores, els nascuts amb la llei ja hauran complert els 55 anys.