Suècia i Finlàndia es converteixen en membres de facto de l'OTAN després de la signatura del protocol d'adhesió

Suècia i Finlàndia han fet aquest dimarts un pas més en el seu ingrés a l'OTAN amb la firma del seu protocol d'adhesió, amb què passen a ser membres 'de facto' de l'aliança militar a falta de la ratificació formal.

Els 30 aliats a nivell d'ambaixadors han signat el document amb què recolzen l'adhesió d'Estocolm i Hèlsinki a l'organització militar, ingrés que va avalar la cimera de líders de Madrid del 29 i 30 de juny passat en què es van culminar les negociacions amb Turquia per aixecar el seu veto a canvi d'un compromís més gran dels països escandinaus en la lluita contra el grup terrorista Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

L'acord el va facilitar el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, i va posar fi a un mes de bloqueig per part d'Ankara, aplanant el camí a l'organització a dos nous membres.

Aquest pas arriba un cop Suècia i Finlàndia van finalitzar en un dia les negociacions d'adhesió a l'organització. El procés es va realitzar en temps rècord atesa la proximitat política i militar dels dos candidats.

Els dos països nòrdics van sol·licitar conjuntament la seva entrada a l'OTAN el 18 de maig passat, un ingrés que l'Aliança Atlàntica apostava perquè fos 'exprés' i estigués llest per a la cimera de Madrid, però les reticències turques per la suposada connivència de suecs i finlandesos amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Protecció Popular (YPG) van frustrar una tramitació immediata.

El president de la Duma de Rússia adverteix del “perill” per a Suècia i Finlàndia si l'OTAN obre noves bases

Un cop signat l'acord, les autoritats turques han insistit que Suècia i Finlàndia s'han de comprometre amb el document, amenaçant de tornar a bloquejar la seva adhesió a la fase de ratificació.

Aquesta és precisament l'etapa més llarga, ja que ara s'inicia un procediment burocràtic amb els protocols d'adhesió a cada país de l'OTAN. Això es demorarà mesos ja que cada aliat té un sistema de validació diferent i en molts casos implica una votació al Parlament.

Així doncs, l'ingrés formal de Suècia i Finlàndia no arribarà segurament fins a finals del 2022 o principis del 2023, cosa que inquieta tots dos candidats que volen comptar amb garanties de seguretat per a aquest període davant les amenaces de Rússia.