390.000 milions en subvencions i 360.000 en crèdits seran suficients?

El pla inicial de la presidenta de la comissió, Ursula Van der Leyen era força més ambiciós, però al final, a la vora del clarejar del dimarts 21 de juliol de 2020, hi va haver acord. La suma total que Europa posarà sobre la taula serà de 750.000 milions d'euros, gairebé al 50% entre transferències directes i crèdits reintegrables.

El resultat final és històric per molts motius: el primer, per la seva rapidesa. Tot i que es va demorar dos dies més del previst, és insòlit a la Unió Europea aconseguir un acord d'aquesta magnitud en tan pocs mesos. El segon, perquè ha aconseguit unir interessos que semblaven irreconciliables: els frugals del nord amb què més durament patiran la crisi: els del sud.

El gran èxit del sud consisteix que el total dels ajuts no ha baixat dels 750.000 euros amb qui ja s'havien conformat, implícitament, des de dissabte passat. L'èxit dels del nord és que una bona part s'hauran de tornar, perquè seran crèdits, i que tots els països es comprometen a establir una sèrie de mecanismes de control i reformes.

El paper d'Alemanya i França ha estat vital, perquè, sense formar part del grup dels més necessitats, sí que han pressionat, gairebé amb tant d'interès com els que més (i tenint més força que ells) perquè l'acord fos profund i ambiciós.

Així que tenim un pla. S'estendrà al llarg del pressupost comunitari, fins al 2027, i no és com el que ens va treure de la crisi del 2008. No hi haurà troica, però sí controls, i molts.

Tots els països es comprometen a elaborar plans nacionals de reformes, i els hauran d'aprovar, per majoria qualificada, els vint-i-set. Els pagaments als estats dependran que compleixin els objectius establerts, i serà la Comissió Europea qui avaluarà aquest compliment. Però, compte, en casos d'incompliments severs, qualsevol soci que tingui dubtes podrà elevar al Consell la seva queixa i assenyalar amb el dit qui consideri que està incomplint. Els fons, doncs, no arribaran a l'incomplidor si es confirma la desviació respecte als objectius propis.

Com a compensació addicional per als països que són “aportants nets” a la Unió, ells també participaran del “pastís”: rebran els anomenats “xecs descompte” que reduiran la seva aportació al conjunt més de 50.000 milions d'euros.

Ara toca dissenyar els instruments, deixar clares les condicions, implementar les mesures i… començar amb el pla. Un aspecte essencial serà la seva plasmació en els pressupostos nacionals, cosa que afecta i molt països com Espanya.

Però avui dia això semblen només “detalls”. La tardor serà el moment de la concreció i la plasmació en l'àmbit de cada país. Ursula van der Leyen i Charles Michel surten molt enfortits. La Comissió i el Consell hi tindran un paper essencial. Però els que importen, de debò, són milions més: els milions d'europeus per als quals tot impuls serà poc per intentar tirar endavant. Veurem si s'aconsegueix.