Amb qui pactarà el PSOE?

Ahir va ser un dia històric, en què el mapa polític espanyol va fer un tomb espectacular que recordarem durant dècades. Va ser el moment del ressorgiment electoral del PSOE, però també el dia que el Partit Popular es va enfonsar per sota dels seus nivells de 1982 i va veure com Ciutadans deixava de presentar-se com un possible soci, i es convertia en un rival sòlid en la lluita per liderar el centredret.

El dia d'ahir també vol dir quelcom per tothom sabut: com es pot guanyar perdent, O com Unidas Podemos, obtenint un resultat mediocre, pot arribar a convertir-se en un pilar fonamental del nou govern, amb poder i influència.

El 28 d'abril del 2019 serà també recordat amb el dia de la irrupció de Vox al Congrés. Una aparició agredolça que ahir transmetia a cada paraula dels seus líders certa decepció. Un cop més es demostra (ja va passar amb Podem el 2015) que una cosa és dominar el carrer, els mítings o el món de les xarxes socials, i una altra de molt diferent la voluntat dels ciutadans expressada en el lliure acte de votar. Davant les urnes Vox es va quedar a mig camí, i de passada va dinamitar qualsevol esperança d?un govern alternatiu al del PSOE.

¿I ara què? Ciutadans, tal com va afirmar a la campanya electoral, renuncia a assolir un pacte amb Sánchez, i pretén centrar-se en la tasca de dirigir l'oposició. Deixa així el camp lliure a un govern de PSOE i Unidas Podemos. Però aquest govern necessitarà més suports per poder constituir-se, o almenys l'abstenció activa d'un o diversos grups, perquè el PNB només no és suficient. Serà possible assolir un acord? Ahir Pedro Sánchez va fixar un límit: el respecte a la Constitució.

Aquí deixem el “Pactorium”. Serà una eina imprescindible durant les properes setmanes… o mesos.