¿Declaració Unilateral d'Independència dilluns, però suspesa durant sis mesos?

El rumor més estès avui és que dilluns que ve es podria donar llum verda al Parlament a una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) que alhora inclouria una demora de sis mesos per fer-se efectiva (o alguna altra condició suspensiva similar).

Res no és segur, perquè entre les forces que donen suport al Govern català hi ha fortes discrepàncies. Mentre que uns pressionen perquè es prenguin mesures immediates i irreversibles, altres aposten per seguir amb una estratègia de desgast que porti a la independència a mitjà termini.

El compromís entre ambdues postures que avui sembla més probable és forçar la DUI per dilluns que ve, acontentant així la CUP, per, alhora, deixar-la en suspens durant una temporada per donar la sensació de flexibilitat i voluntat de diàleg.

En mitjans del govern català es creu que així es guanyaria legitimitat internacional i suport social. Un cop guanyada la batalla de la premsa internacional, i fins i tot sembrades petites fissures en el suport que presten al govern de Rajoy els mandataris europeus, l'objectiu seria ara aprofundir a la bretxa.

L'actuació policial de l'1-O, convenientment explotada, i el discurs dur del rei del dia 3, van posar en safata a Puigdemont una resposta calmada i d'aparença conciliadora en la seva intervenció institucional del dia 4. Es tracta de presentar el president com un actiu de la negociació, davant del immobilisme de laltra part.

Declarar la independència ja, el mateix dilluns, seria un acte profundament anticonstitucional que posaria tota la comunitat internacional en contra del Govern, i podria fer que la premsa s'inclinés cap al costat de l'executiu central. Per això es tractaria de realitzar la proclamació amb una coletilla (una apel·lació a la negociació en un termini donat) que deixés una vegada més fora de joc el govern d'Espanya. El missatge a transmetre (“declarem la independència, però no l'executem per negociar-ho tot de bona fe”) és intel·ligent i permet al govern català mantenir la davantera, amb l'executiu de Rajoy quedant sempre a remolc dels esdeveniments, assumint el cost de la presa de les decisions més difícils i de pitjor justificació davant de l'opinió pública (tancament de col·legis electorals, aplicació de l'article 155, etc.)

Avui és dijous. Rajoy ja no té temps material per convocar un ple del Senat i aconseguir laplicació de larticle 155 abans de dilluns. D'aquesta manera, un cop més, Puigdemont s'avançaria. Rajoy hauria d'aplicar el famós article a posteriori, en un moment en què el govern català gaudiria de molt espai als mitjans de comunicació europeus després de la proclamació de la DUI, i estaria mostrant la seva cara més amable, en manifestar aclaparatament la seva voluntat de diàleg .

Les principals dissensions al bloc independentista provenen de la diferent interpretació que es fa del resultat del referèndum del diumenge 1 d'octubre. En privat alguns membres del Govern reconeixen que les xifres de participació, encara tenint en compte els col·legis tancats per la policia, són decebedors i no avalarien la presa de decisions precipitades. L'objectiu de superar clarament el 50% de votants sembla que ha quedat lluny (encara que encara no s'han fet públiques les xifres oficials definitives). També ha fet efecte el fet que els observadors internacionals no hagin avalat els resultats, i que aquests hagin estat qualificats per algun mitjà estranger (més del 90% de síes) com a propis d'una república bananera. Després de l'aclaparador triomf que va suposar per a la Generalitat la reacció internacional davant les càrregues policials del diumenge 1 d'octubre, la reacció posterior ha estat més matisada, amb algunes anàlisis i editorials molt crítics en diaris molt prestigiosos. Aquesta evolució preocupa molt al cercle de Puigdemont.

Mentrestant, poc se sap dels plans de Mariano Rajoy. En veu baixa alguns membres del govern reconeixen que es van equivocar posant l'accent internacional a les cancelleries, deixant abandonada la influència directa que exerceixen els mitjans de comunicació. També reconeixen que la jornada de l'1-O va ser un desastre per al govern. L'estratègia sembla que ara consisteix a girar full com més aviat millor dels successos d'aquell dia, posant l'èmfasi que el nombre real de ferits és molt inferior al que va divulgar la Generalitat, i que algunes de les imatges més impactants de la jornada podrien haver estat muntatges.

Més enllà d'això, fa la sensació que des de el govern espanyol no es troba la manera adequada de recuperar la iniciativa.