Coronavirus: Itàlia és el país més infectat del món. Espanya, el tercer

Si per alguna cosa es caracteritza la informació sobre el coronavirus que sestà difonent és per la seva confusió. Són tantes i tan variades les dades i les xifres manejades que, finalment, acabem per perdre el sentit autèntic de la pandèmia.

Cal tenir en compte que les dades d'infectades que s'estan publicant no reflecteixen la realitat. El mer fet que la relació entre infectats i morts, per a alguns països, arribi a taxes alarmants (del 15 i fins al 20%) mentre que en altres sigui netament inferior, deixa clar que alguna cosa està fallant. Per descomptat, un primer element distorsionador és que les morts arriben després que les infeccions, cosa que fa que, segons el grau d'avenç de la malaltia a cada país, les dades no siguin homogènies.

Però aquesta discrepància s'hauria de salvar aviat, al cap de pocs dies, i no està sent així. Per què? La causa no pot ser, només, que els sistemes sanitaris d'alguns països siguin molt millors que els altres, i aconsegueixin una taxa de supervivència major. Això justificaria diferències en la taxa de mortalitat del doble o del triple, però no de deu o vint vegades més, com s'estan difonent.

Els estudis realitzats a la Xina entre poblacions molt àmplies demostren una relació directa entre edat i morts. Aquests es produeixen en totes les edats, però molt més entre la gent gran. El percentatge final de morts sobre infectats que ofereixen alguns països arriben a apropar-se al de la població xinesa de més de 80 anys, cosa que és absurd.

L'única explicació coherent és que el nombre d'infectats declarats és molt inferior al real, a tot el món. Això és així perquè molts contagiats no presenten símptomes, i perquè altres, tot i presentar-los, no són sotmesos a les proves que determinen si són portadors del virus o no. els criteris que se segueixen per realitzar les proves són molt diferents en uns països respecte d'altres, per tant, no hi ha forma humana de fer comparacions que ens diguin on i com està progressant la malaltia.

Ni tan sols el nombre de persones ateses ni el d'hospitalitzades no són comparables i coherents, perquè hi ha diferències excessives entre països. Així doncs, hem d'assumir que només la xifra de morts ens indica clarament la marxa de la malaltia in cada lloc: és una dada terriblement objectiva i que acaba igualant tots els països.

Però fins i tot a aquesta xifra cal fer-li, però, una correcció final decisiva: hem de relacionar les dades de morts amb la de població, per obtenir un macabre índex per càpita. En cas contrari, si comparem la Xina amb Espanya o els Estats Units amb Corea del Sud en termes absoluts, tendirem a pensar que la pandèmia és més greu als països més grans, mentre que passarem per alt situacions molt greus a països petits.

Hem elaborat un índex de morts per cada 10.000.000 habitants, que expressa molt millor l'evolució de la malaltia i ens mostra amb claredat i sense filtres quins països l'han derrotat aviat i quins, malauradament, ni tan sols no ha començat a aconseguir-ho.

NOTA: Les xifres es refereixen als dades completament confirmades i reportades a nivell internacional, de manera que pot haver-hi un retard d'un o dos dies respecte a les xifres disponibles internament a cada país.