Discrepàncies al govern PSOE-UP per la llei de llibertats sexuals

Les primeres discrepàncies d'enfocament serioses afloren al govern de coalició a compte de la llei de llibertats sexuals. L'arrel de les desavinences estaria tant a raons tècniques com de filosofia de fons.

Segons la part del govern sostinguda per Unidas Podemos, cal procedir a avenços clars i contundents que deixin palès la voluntat progressista de l'executiu, però aquesta pretensió xoca amb altres visions, més cenyides a les exigències jurídiques i de procediment, que vénen de la part “socialista”.

L'avantprojecte de llei de llibertat sexual arribava avui a anàlisi del Consell de Ministres, després de la proposta de text elaborada pel Ministeri d'Igualtat que dirigeix ​​Irene Montero.

El text, pel que sembla, era inicialment molt ambiciós i tocava aspectes molt variats de la llibertat sexual, i allà radicava precisament el problema. El Ministeri de Justícia, que dirigeix ​​el socialista Juan Carlos Camp, va detectar intromissions en àrees molt diverses: es preveien certes modificacions al Codi Penal contràries a la jurisprudència del Tribunal Suprem, s'envaïen determinades competències autonòmiques, s'entrava dins l'àmbit de la Llei contra la violència de Gènere, i es regulaven matèries pròpies de la futura “Llei de la Infància” encara en fase destudi.

El text, una vegada sotmès a les “correccions” del Ministeri de Justícia, no ha agradat a Igualdad, on s'ha sentit que s'estaven “posant pals” a les rodes dels avenços socials. A Podem insisteixen en la necessitat de “remoure” els obstacles legals, seguint la terminologia de l'article 9.2 de la Constitució, en lloc de sotmetre's a ells per trepitjar el fre, que és el que semblava que estaven fent a Justícia. Des de Justícia, en canvi, s'afirmava que no es poden implantar normes amb greus defectes de tècnica legislativa que després siguin invalidades als tribunals o que generin contradiccions amb altres normes legals o conflictes de competències.

Els friccions han transcendit a les rotllanes del Congrés dels Diputats, on Pablo Iglesias hauria pronunciat frases com: “a les excuses tècniques crec que hi ha molt masclisme frustrat”.

Finalment sembla que hi ha voluntat de llimar asprors, però el xoc viscut avui (i que ja portava latent diverses setmanes) entre les ambicions dels uns i l'apel·lació a la realitat dels altres és potser una crida d'atenció: d'una manera o altra caldrà aconseguir encaixar les dues visions, en part incompatibles, en la gestió futura del govern.