El PP s'enreda a Ciutadans

Dèiem ahir que Podem necessita un PSOE relativament fort si vol aspirar al govern després de les eleccions del 26-J. Un PSOE que baixi d'un 18-20% dels vots no n'hi hauria prou per aconseguir la majoria d'esquerres, per més que creixés Units Podem. Així que UP no té més alternativa, si vol governar ara, que recolzar-se en un PSOE que estigui gairebé a la seva altura.

Avui toca mirar cap a l'altra banda i fer-se la mateixa pregunta: convé al PP un Ciutadans fort o feble?

L'estratègia del PP, per a aquestes eleccions, sembla que consisteix a intentar recuperar vots a costa de Ciutadans, amenaçant amb la por de Podem. Ciutadans és pràcticament l?únic calador de vots de que disposen els de Rajoy, a part, potser, de l?abstenció. Però anar a buscar aquests vots és l'estratègia correcta? ¿Li resulta rendible al PP prendre vots a Ciutadans? ¿No us interessarà, com a Podem, que el seu possible aliat mantingui un alt nivell de vot, per poder assolir junts la majoria?

Per esbrinar-ho vaig fer servir inicialment la mateixa metodologia que a l'article d'ahir: suposar que una campanya polaritzada permetria al PP recuperar un 5% addicional de vots a costa de Ciutadans. Per això vaig partir de les dades del mitjana d'enquestes del 6 de juny. A continuació vaig fer servir l'electocalculadora d'escons . El resultat obtingut, però, no permet treure conclusions. Ahir estava clar que Unidos Podemos necessita el PSOE i faria malament a intentar ara enfonsar-ho massa. Però al centredreta, les matemàtiques no resulten tan senzilles.

Així que he intentat un enfocament diferent, més profund. He examinat el total de diputats que aconseguiria una hipotètica coalició PP+C's, suposant, igual que ahir, que cada punt que guanyi (o perdi) el PP serà un punt que perdi (o guanyi) Ciutadans. Això és una simplificació, però és útil per a l'anàlisi. Però aquesta vegada, en comptes de fer-ho per a una sola hipòtesi, ho farem per a tot un ventall de possibilitats. El resultat queda reflectit als següents taula i gràfic:

Com es pot comprovar, el PP, en aquest moment, amb una expectativa de vot una mica inferior al 30%, està en la pitjor de les situacions possibles. Sumant els seus diputats als de Ciutadans, quedarien clarament per sota de 160.

Ara bé, si el PP aprofita la resta de la campanya per créixer a costa de Ciutadans, estarà fent una bona inversió: el guany en escons que això li suposaria serà més gran que la pèrdua que ocasiona als de Rivera. Això passa, a diferència de la relació que hi ha entre Podem i PSOE, perquè Ciutadans és, d'entrada, molt menor que el PSOE. Per tant, té menys a perdre. Molts vots de Ciutadans ja estan perduts per endavant, a províncies on no aconsegueix assolir el primer diputat. En canvi, les pèrdues de vots de Ciutadans sempre podran redundar a tot arreu en un hipotètic increment d'escons per al PP.

Com a excepció, no obstant, hi ha províncies on al PP li interessa tot al contrari. Passa, per exemple, a Salamanca, on el darrer escó està en disputa entre Ciutadans i Units Podem. Passa això mateix en un altre grapat de províncies petites i mitjanes. En aquests casos, al PP li convindria cedir vots a Ciutadans per apuntalar els escons en disputa.

Això és el que, de mitjana per al conjunt d'Espanya, deixa veure la part esquerra del gràfic. L'endimoniada situació en què es troba ara mateix el PP és la derivada del fet que està just a la part central, al vèrtex de la V: si no aconsegueix guanyar d'aquí al 26-J dos o tres punts percentuals a costa de Ciudadoni'ns, li convindria fins i tot perdre'ls a favor del mateix partit. Tot menys seguir al punt central, al voltant del 28-30% dels vots, que és precisament en què una aliança d'esquerres el pot superar clarament. En definitiva, la millor opció ara per ara per al PP consisteix a guanyar vots a costa de Ciutadans. Però la seva segona millor opció, si fracassa aquesta, no seria quedar-se com està, sinó cedir alguns punts percentuals als de Rivera.

Endimoniades paradoxes.

Ciutadans, des d'aquesta perspectiva, no és la crossa del PP, sinó una inoportuna mosca de comportament imprevisible. Una mosca que el PP ha d'escollir entre exterminar (si és que pot) o engreixar-se, però que no es pot permetre el luxe d'ignorar.

Altres articles de la sèrie:

El sorpasso pot impedir a Pablo Iglesias arribar al govern

Conclusió