Els partits fracassen en el seu intent de consensuar una retallada de despeses electorals

Estem davant d'una campanya electoral atípica en què tots els partits reconeixen que els ciutadans estan cansats, i convé no sobrecarregar-los gaire amb missatges repetitius ni publicitat, així com reduir les despeses.

Per això ahir, dimecres, els partits parlamentaris van intentar un acord per implementar mesures que alleugereixin la càrrega. Hi havia un consens ampli sobre la necessitat de suprimir la cartelleria urbana, fanals, publicitat exterior, etc. També ho havia a intentar algun arranjament que simplifiqués l'enviament de documentació electoral i paperetes als domicilis.

Però l'acord està en els detalls (bé ho saben PSOE i UP des de la investidura fallida del juliol), i ahir, un altre cop, el consens no va ser possible. Fins i tot els temes en què prèviament hi havia unanimitat no van poder tirar endavant, davant les discrepàncies en altres.

Els punts controvertits van ser molts. Per exemple, la idea de unificar el enviament va comptar amb l'oposició del PP. L'argument és que els ciutadans tenen dret a disposar puntualment de la informació. El rerefons, que probablement aquest sigui el partit que compti amb més persones que porten les paperetes des de casa. En aquest assumpte, el PSOE, partidari de fórmules d'unificació, probablement també va agrair el gest del PP, ja que en podria sortir igualment beneficiat.

També es va discutir àmpliament el assumpte de les banderoles i la cartelleria, i aquí semblava que hi havia més marge per a l'acord. En aquests i altres temes es va debatre buscant un compromís de mínims que aconseguís estalviar uns quants milions d'euros addicionals i oferís a la ciutadania una impressió de moderació.

Finalment, el PNB va manifestar la seva oposició a dur a terme algunes mesures que segons la seva opinió vénen originades per la irresponsabilitat dels altres, només impliquen un estalvi d'un 10% del total de les despeses, i estan plenes de cinisme. Amb això va facilitar a tots l'excusa perfecta per considerar que no hi ha un acord vinculant, ja que si alguna cosa estava clara era que, o hi havia unanimitat, o les mesures a adoptar no serien obligatòries jurídicament.

Les mesures d'estalvi que finalment s'implantin dependran, per tant, de la voluntat de cadascun dels partits unilateralment, llevat que s'aconsegueixi avançar més i l'acord signat davant de notari arribi a una efectivitat més gran que, ara com ara, no existeix.

L'única cosa palpable, finalment, serà que la campanya electoral durarà la meitat que altres vegades. Però això no serà gràcies a la reunió d'ahir: això és així des que la llei es va canviar, amb motiu de la repetició electoral anterior, el 2016.