[Entrada d'usuari] A la recerca del veritable centre

(article repetit per no poder editar, gràcies. Aquest és el bo)

Sempre és arriscat posar-se davant dels peus dels cavalls, en el meu cas crec que molt més, però el món no és per als covards.

Per què el títol?

Molt senzill, perquè la majoria de la gent bona és de centre, però d'un centre veritable, aquell on ningú no és massa beneficiat, ni massa perjudicat, sempre que no s'ho mereixin. Aquell en què no existeixen els biaixos clars, ja que només demanen que governi el sentit comú. Aquell en què els líders siguin el menys important, ja que tan important haurà de ser el líder nacional com el més petit dels alcaldes al més petit dels pobles. Aquell en què es legislin lleis justes, que no bones, el bonisme que quedi per a altres, perquè els de centre veritable no són bons, són justos, per això demanen que governi també la justícia, demanen… com no podia ser d'una altra manera .. que cadascú sigui tractat… com mereix ser-ho.

No és normal, o no ho hauria de ser, que un jubilat no contributiu cobri 450 euros i un que ha treballat 40 anys coure 700.

No és normal, o no ho hauria de ser, que un que és a casa, tocant-se els ous, cobri 450 euros i un que treballa 8 hores amb prou feines arribi als 700.

No és normal, o no ho hauria de ser, que un polític que roba o malbarata 1000 milions d'euros, estigui menys a la presó que un que només ha robat perquè no tenia per donar menjar als seus poyuelos.

No és normal, o no ho hauria de ser, que es consenti la immigració il·legal, que l'únic que fa és empobrir els altres, per tres motius: Perquè treu llocs de treball, molts empresaris voldran contractar el que menys drets sol·licita, si a sobre no cal donar-lo d'alta a la Seguretat Social, més diners estalviem; Perquè baixa els sous dels altres, molt demostrat en què cuiden, o cuidaven abans que els immigrants il·legals s'hi dediquessin, malalts; I perquè moltes vegades creen guetos que són el cultiu de futurs delinqüents, lladres que et robaran a tu, ia tu, i possiblement també a tu.

No és normal, o no ho hauria de ser, que un terrorista amb delictes de sang no quedi a la presó per a les restes, o que tampoc ho faci un pederasta assidu, o un assassí en sèrie, o un violador de múltiples dones.

No és normal, o no ho hauria de ser, que els carteristes robin constantment sense que, tot i ser detinguts per la policia, dormin una nit a la presó, ja no en dic dues, que, segons els jutges, aquest seria un càstig molt seriós. Per això l'endemà tornen a robar, a tu, ia tu, i possiblement també a tu, pensant aquests lladres amb entusiasme, que bonica és la democràcia! Que bonic és tenir llibertat… per mangar!

No és normal, o no ho hauria de ser, que els partits siguin presons daurades per a ganduls, tu vota el que digui el líder, no pensis, no actuïs, només vota amb el biaix que t'enviem, doncs només així… cobraràs els teus desitjats diners. Els partits han d'estar formats per pensadors, i entre mil pensadors, és molt estrany que tots pensin igual, perquè no són masses, ni borregos, es caracteritzen pel seu raciocini i cadascú té el seu criteri. S'acabarien els petits dictadors, caldria arribar, necessàriament, i dins del partit mateix, al consens. I de tots és sabut, mil pensen millor que un, o així sol ser, i la idea d'un, entre els altres, podrà ser perfectament millorada.

No és normal, o no ho hauria de ser, que surti més rendible vulnerar la llei que complir-la. Em refereixo a aquests casos d'abocaments, és més barat pagar la multa, si és que hi arriba, que muntar una depuradora. Em refereixo també al contractador que no dóna d'alta a la Seguretat Social a algun que altre treballador, no passa res, pensa ell, si m'enxampen, i potser mai m'enxampen, pago menys que complint la llei constantment.

No és normal, o no ho hauria de ser, que vagis a qualsevol taller de cotxes, o que truquis a qualsevol lampista, i et preguntin, gairebé tots ells, amb iva o sense iva? Ja saps, si és amb iva, m'hauràs de donar més diners.

No és normal, o no ho hauria de ser, que un bon estudiant sigui mirat amb el mateix respecte que un gandul i un mal·leant, tots dos són a la universitat, és cert, però un per produir en el futur, l'altre només per sagnar-nos… ara… i durant molt de temps.

No és normal, o no ho hauria de ser, que el sentit comú de la bona gent pensi per on han d'anar les lleis, i els polítics, pensin que mai s'ha de legislar en calent, que si violen i maten una nena de 10 anys, cal esperar que es refredin els ànims, i una vegada refredats, oblidem-nos d'això, que total, a la nostra, és difícil que l'arribin a violar.

No és normal, no, no és normal, no, i és per això que vull, en aquest manifest… CRIDAR. CRIDAR DE RÀBIA, D'IMPOTÈNCIA, DE PENA AL VEURE TANTA INJUSTICA, AL VEURE TANTA… MEDIOCRITAT.

Vull aquest partit de centre real, el partit de les persones, potser s'hauria de trucar, per representar la bona gent i no una o altra bàsofia de la societat.

Vull aquest partit que creu lleis justes, suaus per al que cau per primera vegada, sempre que no sigui massa catastròfic el mal fet, severes per al reincident, i eternes, per al qual s'entesta a tornar a delinquir una vegada i una altra.

Vull aquest partit que no doni dons, que només premiï el que treballa, i el que estudia, i el que genera riquesa, i el que inventa, i el que crea tendència, sempre que sigui tendència d'alguna cosa bona.

Vull aquell partit que baixi impostos, perquè gasta menys, i perquè aconsegueix, amb lleis severes, que paguin també els que abans no pagaven per tenir assessors fiscals… “a uns genis”.

Vull aquell partit que no lapideix els diners dels contribuents, perquè surt de la suor del nostre front, perquè ens dol pagar-ho, i més si és perquè l'amo pensi que som els seus servents.

Vull aquest partit que em digui, això costa diners, i això treballo, i això esforç. No vull mentiders, ni populistes, vull ser governat per persones serioses… per persones sinceres… per persones que no em prometin… que només em diguin… intentarem fer això, perquè serà bo, explicant-t'ho, és clar, primer, i si fallen , retrocedim, tornem a la casella de sortida… i inventem alguna cosa nova.

I miro, miro aquí, a la meva ciutat, i no veig res d'això. I miro, miro aquí, al meu país, i no veig res d'això. I miro, miro aquí, al meu continent, i no veig res d'això. I miro, miro aquí, al meu planeta, i no veig res d'això.

No tinc llàgrimes ja, he plorat molt en altres temps, però moltes vegades em donen ganes de plorar, perquè estic FART, FART de politicuchos ignorants, FART de mangants, FART de populistes, FART de mentiders… FART de traïdors… i FART… de cementiris d'elefants.