[Entrada d'usuari] Resposta a l'article 'Anàlisi estadística de fidelitat del vot a UP escrit per Vitorino García'

Un cop analitzat l'article i les dades escrites per Vitorino, he de dir que he trobat nombroses fallades, que descriure. Bàsicament estic escrivint això perquè veig que no té cap sentit estadístic donar la culpa de la baixa d'UP a IU, com se suggereix clarament a l'article. Al meu modest entendre clarament el que necessitem és una enquesta per conèixer perquè els nostres votants han deixat de votar-nos, no una suposada anàlisi estadística.
Dit això començo amb les problemàtiques que he vist a l'article:
1r Amb els càlculs que ha fet Vitorino a mi no em surt la mateixa equació que a ell ni una r=0.63. Però bé obviant això, gràficament podem veure que les gràfiques que ell exposa no indiquen una tendència clara. Les tendències clares serien les següents:

L'única que s'assembla a l'exposada per Vitorino és la que diu que no hi ha correlació. Les seves grafiques són les següents:

2n Encara obviant aquest tema i acceptant la base que les dades que heu exposat tenen correlació, no s'han tractat d'una manera adequada. M'explico, si observem les pèrdues que hi ha hagut podem veure que hi ha diverses regions molt diferenciades entre si i per a les quals exposaré unes teories força més consistents.
Encara que realment Navarra la podríem ubicar com una secció diferenciada per la poca pèrdua, però en base a la hipòtesi que realitzarem després, observarem que es pot considerar idèntica malgrat tot.

• Resta d'Espanya:

Observant aquests números podem veure el següent i és que a aquelles comunitats on hi ha un partit nacionalista o independentista d'esquerres fort (Euskadi, Catalunya i Navarra), UP aguanta sensiblement millor. Coincideix també amb una baixada del partit. Especialment important és la baixada que ha patit GBai a Navarra, que seguint aquesta hipòtesi explica clarament perquè UP ha resistit on millor de tot el país.
Si observem les Balears, si no tinguéssim en compte els vots de MES el 20-D, s'ajusta perfectament a la hipòtesi desenvolupada. Quan s'introdueixen les dades de MES, la baixada està en línia amb la de la resta del país. Això dóna més punts a favor de la hipòtesi que he desenvolupat que és que la baixada més important es produeix al si d'UP, independentment de si aquests vots vénen de Podem o d'IU, i que només es resisteix bé en aquells llocs amb un partit nacionalista/independentista d'esquerres fort, molts dels vots dels quals van a la coalició i fan que es noti molt menys la baixada.
Si ens fixem a les Canàries o les Balears on els partits nacionalistes d'esquerres que hi ha són molt febles, observem que se segueix aquesta tendència. I a la resta d'Espanya on no hi ha aquests partits, UP es desploma clarament.

Bé, ara que tenim dades per sustentar la hipòtesi, és quan cal buscar l'origen del descens d'UP. Per això el més raonable és treure primer el descens general que es produeix amb l'abstenció independentment de si és per la coalició amb IU o no. És a dir, hem de calcular el descens mitjà a Galícia, on ja se n'anava en coalició i no hi ha un partit nacionalista/independentista fort que hagi baixat sensiblement. És a dir, l?escenari més semblant als vots que hauria obtingut UP a la resta d?Espanya (on no hi ha un partit nacionalista d?esquerres fort i amb baixades acusades) si ja hagués anat abans en coalició.
La baixada mitjana a Galícia és de 15,73%. Per això ara obtindrem les dades a la resta d'Espanya traient-los aquesta baixada mitjana. D'aquesta manera podrem veure la pèrdua o el guany que s'obté a cada regió per anar junts. És a dir, podrem obtenir aquest “culpable” del fracàs de la coalició en què una de les dues parts (Podem o IU) s'ha baixat clarament del carro.

Com havia esmentat abans, suposant les formes de trobar culpables estadísticament de Vitorino correctes, caldria tenir en compte aquests números, que si treuen boira que no ens deixava veure les dades clarament.

A partir d'aquests números obtenim la gràfica següent:

Si observem bé la gràfica, sabrem que les rectes a què feia referència Vitorino a l'article anterior són molt menys acusades. I si a més som més detallistes, podrem observar que són Zamora (3 diputats), Castelló (5 diputats) i Conca (3 diputats) les que eviten que hi hagi gairebé una línia recta, com observem a la gràfica on traiem aquestes dades. És a dir, són 3 províncies que reparteixen 11 escons dels 247 que estem analitzant (amb prou feines un 4%) i que suposen només el 3% del cens i on a més UP no tenia ni abans ni després grans resultats. És a dir, per allò que estem analitzant són dades que podrien titllar-se d'inútils o de no necessàries.

Conclusions:
Estadísticament no podem trobar un “culpable” a Podem o IU dels mals resultats. Els “culpables” serien tots dos, almenys fent aquest tipus d'anàlisi.
Caldria una anàlisi d'enquestes més exhaustiva entre els votants i els exvotants per poder trobar la causa. Tot i que veient aquestes dades podríem aventurar-nos a assenyalar un canvi de discurs i/o formes que ha propiciat aquesta baixada, ja que és una cosa que influeix en tots els votants d'una manera més clara.

*** Un article de Javi Alberdi