Fa 20 anys del naixement de l'euro

L'1 de gener de 1999 naixia al si de la unió europea la moneda única, l'euro.

Amb una cotització inicial de 1,1789 dòlars nord-americans, la nit de cap d'any de 1998 a 1999 es va introduir aquesta divisa als mercats, en coexistència temporal amb les monedes tradicionals dels següents països, amb el consegüent tipus equivalent:

Àustria (xíling 13,76)
Bèlgica (franc 40,34)
Països Baixos (florí 2,20)
Finlàndia (marc 5,95)
França (franc 6,56)
Alemanya (marc 1,96)
Irlanda (lliura 0,79)
Itàlia (lira 1936,27)
Luxemburg (franc 40,34)
Mònaco (franc 6,56)
Portugal (escut 200,48)
Sant Marí (lira 1936,27)
Espanya (pesseta 166,39)
Vaticà (lira 1936,27)
Andorra (franc 6,56 i pesseta 166,39)

Des d'aquell moment i durant el període de transició, la taula d'equivalències entre la moneda tradicional (pesseta en el cas d'Espanya) i la nova divisa del mercat únic, l'euro, ens va acompanyar a tot arreu. Als mitjans de comunicació es va iniciar una forta campanya de divulgació sobre les bondats de l'adopció de l'euro i el tipus de canvi oficial de 166,386 es va convertir en un dels números més repetits fins que l'1 de gener de 2002 arribessin a les nostres mans les noves monedes.

La pesseta acabaria morint el 28 de febrer del 2002 després de conviure dos mesos amb el seu substitut.

Des de llavors, l'euro ha rebut lloances i crítiques a parts iguals. Amb la seva adopció s'acabaven els canvis de moneda en creuar països veïns com Portugal o França, però també vèiem com els preus i el nivell de vida anava pujant amb el famós “arrodoniment”, que ens equiparava a països del nostre entorn amb un poder adquisitiu molt superior.

Avui, 20 anys després, ja són 19 dels 28 països membres de la UE els qui ho han adoptat com a moneda pròpia, i segons les enquestes gaudeix d'una àmplia acceptació, si bé en els darrers anys s'han alçat veus molt crítiques que creuen que la seva adopció va ser un error. Queden lluny els dies de la pesseta.