Especial 15 de juny. 40 anys del “règim del 78”

1975. Mort del dictador. El seu darrer missatge va presidir durant molts mesos l'entrada a tots els centres escolars del país.

1976. Després del Nadal, al costat del discurs de Franco es va col·locar a les aules el Primer Missatge del Rei. El to era ja molt diferent. L'any que va obrir també.

El 6 de desembre del 1978 es va aprovar per àmplia majoria la Constitució en referèndum. Les llengües de les comunitats autònomes recentment reconegudes prenien carta de naturalesa.

A les eleccions del 1979, la UCD del president Adolfo Suárez va reeditar el seu triomf de dos anys abans. El vell règim ja quedava definitivament enrere.

1980. Eleccions autonòmiques a Catalunya i al País Basc. Aprovació de l'estatut andalús. L'Estat de les Autonomies comença a caminar.

1981. Els canvis van ser massa sobtats i audaços perquè els vells sectors franquistes els assimilessin. El 23 de febrer van intentar un cop d?Estat que va fracassar.

1982. La societat va sortir reforçada després de l'intent de cop d'Estat, i va votar en massa pel Partit Socialista, que va aconseguir la majoria absoluta més folgada de la democràcia.

1983. El govern socialista expropia el hòlding Rumasa al conegut empresari José María Ruiz Mateos.

El 1984, el PSOE, que va arribar al govern prometent crear 800.000 llocs de treball, veu com la crisi econòmica dispara la taxa d'atur gairebé el 20%, i el nombre d'aturats ja s'acosta als 3.000.000

El govern aprova el 1985 la llei de despenalització de l'avortament.

1986. Espanya ingressa a la llavors anomenada Comunitat Econòmica Europea ( i aprova en referèndum la pertinença a l'OTAN)

ETA comet el 1987 un atemptat terrorista al supermercat Hipercor de Barcelona. La seva més sagnant matança, entre moltes altres perpetrades abans i després.

14 de desembre del 1988. Èxit d'una gran vaga general contra la política econòmica del govern del PSOE. Els desacords comencen, la lluna de mel de González amb l'esquerra social s'acaba.

1989. Les primeres dones ingressen a l'exèrcit, amb fortes resistències inicials. Avui milers han participat en desenes de missions per tot el món.

Neixen els primers canals de Televisió Privada: Antena 3, Canal + i Telecinco. Acaba el monopoli dels dos canals de TVE.

Els Jocs Olímpics del 1992 van ser un parèntesi plàcid en uns anys complexos. El jove príncep va ser un abanderat aplaudit, i els èxits esportius i d'organització ens van col·locar en un lloc preferent al món.

La bandera no sempre va ser usada amb finalitats esportives o nobles. El 1993 apareixen innombrables casos nous de corrupció a les rodalies del poder: Roldán, Paesa, Banesto, etc, etc. Tot i així el PSOE va aconseguir guanyar les eleccions generals, una altra vegada.

Belle Epoque guanya l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Mentrestant, Luis Roldán es fuga, dimiteixen Solchaga i Corcuera, i s'airegen més i més escàndols.

ETA segresta i assassina el regidor Miguel Angel Blanco el 1997. Ja res no va ser igual davant d'ETA des d'aleshores.

El 1999, Espanya, després d'efectuar un ajust dur, i complir els requisits fixats a Maastricht, forma part de la Unió Monetària que introduirà l'euro en substitució de les monedes nacionals.

Espanya conquereix la Copa Davis per primera vegada. Els èxits esportius són un dels grans revulsius del sentiment nacional.

2001. Es destapa el cas ERO a Andalusia

Any 2002. Encalla en petrolier Prestige davant de les costes gallegues. El ministre Mariano Rajoy afronta un desastre ecològic. La societat es mobilitza per minimitzar els danys.

Un dels primers atemptats gihadistes té lloc a Espanya, i causa gairebé 200 morts. L'errònia gestió de la crisi, la seva atribució a ETA, i la commoció social que va seguir tres dies després de les eleccions, causen la derrota electoral del Partit Popular i el triomf del PSOE de Zapatero.

Zapatero legalitza el matrimoni homosexual el 2005. El Congrés rebutja el “Pla Ibarretxe” del Lehendakari basc.

Reforma de l'Estatut Català el 2006, finalment declarada parcialment inconstitucional pel Tribunal Constitucional el 2010, originant una forta reacció social.

El 2007 el president Zapatero impulsa la Llei de la Dependència, que finalment no assoliria tots els seus objectius per manca de fons.

Esclaten greus crisis financeres als Estats Units i altres llocs, de les quals el president Zapatero no se'n dóna per assabentat.

2009. La crisi arriba a Espanya amb tota la cruesa. S'intenten mesures de xoc i estimulació que no donen resultat. Dècifit galopant.

2010. Zapatero es veu obligat a assumir grans retallades en el sentit oposat a les mesures anteriors. Esclata el cas Noos.

Any 2011. Camí dels 5.000.000 d'aturats, la indignació social es desborda. Neix el moviment 15-M. El Partit Popular guanya les eleccions generals.

El govern del PP continua i accentua la política de retallades. S'aprova la reforma laboral. Hi ha una forta contestació social. Vaga general el 20 de març del 2012.

2013. L'economia no reacciona. S'assoleixen els sis milions d'aturats. Al govern del Partit Popular li apareixen alguns casos de corrupció. Cas Bárcenas, sospites fundades de finançament il·legal del partit.

2015. La corrupció assetja el PP i el descrèdit al PSOE. Podem i Ciutadans acaben amb el tradicional bipartidisme a les eleccions del 20-D.

2016. Any de bloqueig institucional i incapacitat per formar majories. Finalitza després d'unes segones eleccions en què el PP avança posicions malgrat els seus escàndols, en presentar-se amb valedor de l'estabilitat i la recuperació econòmica.

2017. El PSOE busca el seu lloc. El Partit Popular intenta superar els greus escàndols. El desafiament de l?independentisme català arriba al límit. Moltes incerteses sobre el rumb que Espanya acabarà agafant.