[Especial] Alhucemas: repressió del Marroc davant la 'primavera berber'.

ja fa set anys des de l'inici de la Primavera Àrab a Tunísia, en què el suïcidi d'un mercader després d'arrabassar-li la policia les seves mercaderies i possessions va donar peu a una sèrie de protestes en massa de les poblacions dels països àrabs del Nord d'Àfrica i del Golf Pèrsic contra la repressió dels seus governs i els seus dirigents.

Aquesta onada de disturbis es va desenvolupar de forma desigual als diferents països on es van dur a terme les protestes, arribant a causar reformes administratives, caigudes de governs i obertura de règims cap a democràcies més occidentalitzades, però també la derrocació de líders va arribar a ocasionar l'inici de diverses guerres civils.

La primavera àrab va arribar fins al país veí de Marroc de forma massiva el febrer del 2011 després de la immolació de diversos joves com a protesta per les desigualtats socials (si bé és cert que ja el 2010 hi va haver fortes protestes al territori del Sàhara occidental que van acabar en durs enfrontaments amb les autoritats marroquines que van aconseguir desactivar-les amb forta repressió). En aquesta ocasió el rei marroquí, Mohammad VI va anunciar una reforma constitucional per aplacar les protestes recollint part de les seves reivindicacions, cosa que va apaivagar els ànims.

Però lluny de viure en un recés de pau, al Regne marroquí estan vivint aquests últims mesos un nou conflicte que amenaça de posar en perill la posició del país en l'àmbit internacional a més de comprometre la imatge del seu Rei: el conflicte del Rif amb les protestes a Alhucemas.

Per entendre l'origen del conflicte entre el Govern de Rabat i el Rif cal retrotreure's fins a mitjans del segle passat i fer una ullada a la seva història recent, així com destacar diverses dades geogràfiques, polítiques i administratives que fan a aquest territori particularment conflictiu.

El Rif és un territori ampli que s'estén per la costa Nord del Marroc des de Yebala fins a la frontera amb Algèria, englobant diversos territoris de sobirania espanyola com la ciutat autònoma de Melilla o el Penyal d'Alhucemas.

Amb una demografia de majoria berber, molts dels seus habitants pertanyen a aquesta ètnia i conserven com a llengua materna al tarifit rifeny que conviu amb l'àrab i en menor mesura el francès i l'espanyol.

Geogràficament comprèn sis províncies (Tassa, Berkane, Driouch, Uchda, Nador i Alhucemas) i per tant engloba poblacions com Alhucemas, Melilla o Nador.

administrativament a la primera meitat de l'últim segle el Rif ha estat sota el protectorat espanyol lligat al fet que part de la seva població té el seu origen en l'expulsió musulmana duta a terme a la península ibèrica durant el regnat dels Reis Catòlics.

Va formar part del dit protectorat fins a la independència marroquina del 1956, si bé la població rifenya sempre ha mostrat un fort caràcter independentista i ha lluitat contra Espanya i el Marroc per aconseguir la seva independència.

Entre 1911 i 1921 l'establiment a la zona del Protectorat espanyol va donar lloc a diverses revoltes rifenyes que van desembocar en una guerra entre la població berber i les tropes espanyoles, donant lloc a la proclamació de la República del Rif el 1921 després de la derrota dels espanyols a l'anomenat Desastre d'Annual.

Aquesta República comprenia un territori entre Tetuan i Nador, fixant la seva capital a Axdir, encara que només va perdurar durant 5 anys fins que el 1926 les tropes espanyoles la van dissoldre després de guanyar els rifenys a l'anomenat Desembarcament d'Alhucemas.

El 1956 després de la independència del Marroc Espanya va signar la independència del Rif i va passar a formar part del nou Estat marrroquí, si bé des del primer moment les regions del Rif van ser excloses de la vida política marroquina. Arran d'aquests fets, el 1958 els rifenys es van tornar a sublevar, aquesta vegada davant del Marroc però el Rei Hassan II va ordenar a les seves tropes aplacar la revolta, que va acabar amb 8000 baixes al bàndol berber.

A partir d'aquest moment el Govern de Rabat va decidir aïllar econòmicament, políticament i públicament el Rif, així com va retirar tota referència a la cultura berber amb l'objectiu de, a mitjà termini, acabar amb les ànsies independentistes de la zona. Paral·lelament a això Rabat va decidir reprimir durament qualsevol intent de protesta al Rif, i va pressionar perquè Espanya no donés veu a la població berber de Melilla.

A finals dels 80 el PSOE va decidir atorgar ciutadania espanyola als refugiats del Rif residents a Melilla i des d'aquell moment molts es van establir a la península i van lluitar per mantenir la seva cultura berber alhora que donaven veu a les reivindicacions rifenyes així com de la repressió a què estaven sent sotmesos els seus compatriotes. Molts han mostrat el seu interès per unificar tots els territoris dins del Rif incloent-hi la ciutat de Melilla.

Després de l'arribada al poder de Mohammad VI es van començar a aixecar les mesures contra els rifenys, si bé és cert que el 2008 va decidir il·legalitzar el principal partit polític berber cosa que va indignar els rifenys.

Però el gran conflicte actual amb Alhucemas té el seu origen a octubre del 2016 quan un venedor de peix va morir aixafat per un camió d'escombraries en intentar recuperar la mercaderia que la policia marroquina li havia retiratat, el que va donar origen a protestes massives a la regió del Rif i en part de la resta del Marroc en una cosa que es va veure com una mostra de la desesperació de la població rifenya per les pèssimes condicions econòmiques en què viuen des de fa més de mig segle.

Des d'aquell moment no han cessat les protestes a Alhucemas, i si bé el Govern de Rabat ha considerat inicialment les protestes com una revolta propiciada per interessos estrangers, fa uns mesos va admetre que les peticions del Moviment Popular del Rif eren raonables i va prometre accelerar les inversions per construir hospitals, universitats i millorar les infraestructures obsoletes de la zona.

Lluny de confiar en les paraules del seu monarca, a Alhucemas van continuar les protestes al que Rabat va reaccionar ordenant la detenció al maig del principal líder del Moviment, Nasser Zefzafi, que es troba actualment empresonat a Casablanca així com altres 100 participants del Moviment de protestes han igualment estar arrestats.

Actualment la població d'Alhucemas viu en una ciutat fortificada pels antiavalots marroquins encara que rar és el dia en què no es registra alguna manifestació, protesta o revolta. L'ús de gasos lacrimògens durant hores contra els manifestants així com la detenció de diversos periodistes que cobrien les revoltes per 'encoratjar la participació en les protestes' han fet fora més llenya al foc.

En els darrers dies l'Estat marroquí ha intensificat les seves mesures per evitar les protestes amenaçant de retirar la llicència als taxistes perquè no recullin els que vulguin unir-se a les baralles, establint controls d'accés a l'entrada i sortida d'Alhucemas i obstaculitzant l'accés des de la resta del país a la ciutat per evitar imatges de manifestacions massives.

Els rifenys, lluny de desistir afirmen que no pararan fins que alliberin els detinguts per protestar (que porten des de Maig a disposició judicial) i fins que arribin les ajudes socials i la desmilitarització de la regió, cosa que xoca frontalment amb els interessos de Rabat, que no vol donar una imatge de debilitat davant del món.

Tots es juguen molt en aquests mesos, fins i tot al Palau són conscients que si alguna cosa els va ensenyar la Primavera Àrab és que tot pot fer un gir radical en tot just 48 hores i una desproporció o un toc d'atenció a nivell internacional podria acabar fins i tot amb el poder assentat de Mohamed VI, mentre els rifenys aspiren a equiparar les seves condicions socials amb la resta del país i, qui sap, a aconseguir ser independents algun dia.

I davant d'això, des de la veïna Melilla es mira de reüll tot el que passa amb la incertesa del que és inesperat, vivint un dia a dia molt allunyat del dels rifenys malgrat estar a desenes de quilòmetres, però dècades de distància.