Europa a punt de l'acord, però encara sense

Lo planejat era un cimera de dues sessions principals (divendres i dissabte) per deixar-ho tot decidit. La realitat és que els contactes van començar dijous, és dilluns al matí i encara no hi ha res. En una prolongació inusitada, fins i tot per als termes habituals de la política comunitària, els caps d‟Estat o de govern de la Unió es reuniran avui dilluns de nou, A les 16: 00 hores.

Però si alguna cosa vol dir que continuïn negociant dilluns, en lloc de deixar-ho per d'aquí a setmanes, és que es vol arribar a un acord. Aquest és, sens dubte, un triomf del sud, que defensa la necessitat d'acords primerencs per començar de seguida a disposar dels fons (“de seguida” significa diversos mesos fins que s'aconsegueixi arbitrar tots els seus mecanismes al començament del 2021?).

En quin punt estem? Fins al sopar d'ahir a la nit dels vint-i-set, tots els frugals havien aconseguit rebaixes substancials en la quantia dels fons, concessions sobre la seva naturalesa, i també més grans controls posteriors de la destinació del que s'ha assignat. Si inicialment la proposta de la Comissió parlava de 500.000 milions d'euros a subvencions a fons perdut, Àustria, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Finlàndia ja havien aconseguit rebaixar la xifra a 400.000. Però no en tenia prou: en volien més. Finalment sembla que va sortir del sopar l'acord de deixar-les en 390.000 milions.

La xifra els sembla molt petita als països mediterranis, però no els va quedar cap altra que acceptar-la, perquè per moments semblava que les negociacions es trencarien.

Els líders se n'han anat a dormir a les cinc del matí tocades, quan el sol ja despuntava a Brussel·les i la gent s'aixecava per treballar. Per aquesta tarda queda determinar fins on arribaran els préstecs que completen el Fons Europeu de recuperació. Els mediterranis esperen que cobreixin el muntant total fins a la quantitat mínima fixada per Ursula Von der Leyen per al conjunt del paquet: 750.000 milions. Però és molt probable que no arribin a tant. Ho veurem en unes hores.

Probablement caldrà esperar al final d'un altre sopar, el d'avui, per veure la fumata blanca. Ignorem la lletra, però la música de l'acord ha pres forma: els préstecs estaran a prop de les transferències directes en quantia, tal com volien els frugals, i l'import total estarà per sota del que fins fa uns mesos es deia que era el mínim necessari perquè “impactés” de veritat a les economies.

Hi haurà controls, frens d'emergència i altres mecanismes per evitar que els països malgastin allò rebut, tal com desitjaven els del nord. Però potser tinguem acord d'hora com necessiten els del sud, que potser aconsegueixin a més que no s'inclogui al text una llista concreta de “reformes” a realitzar, cosa que temen especialment.

Aquest dilluns serà el dia dels somriures i les encaixades de… colzes, o això sembla. Perquè amb Europa no se sap mai.