Grècia: a sis dies de la majoria absoluta de la dreta?

El temps s'acaba per al govern esquerrà grec de Syriza. En els darrers quatre anys, el país ha afrontat la fase final de la reestructuració econòmica i social, després de la profunda crisi patida. Les difícils mesures preses estan a punt de passar factura a Tsipras i enviar el seu partit a l'oposició. Ho comprovarem a les eleccions que se celebraran el 7 de juliol.

El sistema electoral grec està integrat per 238 escons adjudicats a circumscripcions territorials de molt diversa grandària (la més gran, amb més de quaranta escons), altres més petites i vuit uninominals. A això s'hi afegeix una llista nacional que pretén augmentar la proporcionalitat però que només adjudica 12 escons. Tot plegat suma 250 diputats. A més, hi ha un límit mínim perquè un partit pugui accedir al parlament: assolir el 3% dels vots.

Amb la finalitat de facilitar la formació de majories, se n'adjudica, a més, una reserva addicional de 50 escons que s'entreguen en bloc al partit que aconsegueixi més vots, encara que només superi en un al segon.

Les últimes setmanes hi ha poques novetats a les enquestes gregues. Les posicions estan molt consolidades i, encara que mai no es poden descartar les sorpreses (més en un país on de vegades els pronòstics han fallat molt), sembla que el canvi de govern serà un fet.

Els sondejos col·loquen al govern de Tsipras (Syriza-esquerra) per sota del Partit Popular grec (Nova Democràcia). La diferència és tal que la formació dretana podria assolir la majoria absoluta per si sola gràcies a la prima de 50 escons que va obtenir. El seu líder, Kyriakos Mitsotakis, aconseguirà la majoria absoluta si es dóna alguna d'aquestes dues condicions:

• Que la seva percentatge de vot abast nivells del 37% dels vots. Amb aquests percentatges, i gràcies al suplement de 50 diputats, Nova Democràcia ja arribaria, sens dubte, als 151 diputats.
• Que , sense aconseguir el 37% dels vots, diversos dels partits petits no arribin al 3% mínim. Un 3% dels sufragis suposa entre set i nou diputats aproximadament, que, si es perden, anirien a engrandir, en part, la majoria de Nova Democràcia. La mitjana d'enquestes deixa el partit de Varoufakis just per sobre aquesta xifra. Una mica més folgats, però no gaire, hi ha els conservadors-religiosos de Solució Grega i els ultres de Clarejar Daurat. AD ve duns resultats molt superiors, però estan perdent suports ràpidament en els últims mesos.
• Pel costat contrari, la Unió Centrista encara és lluny, però té opcions d'assolir el 3%. Si ho fes, i si tots els altres petits també ho aconsegueixen, posaria una mica més difícil la majoria absoluta de Mitsotakis. Tot i això, és probable que almenys un, sinó dos d'aquests quatre grups, es quedi fora. En aquest cas, Nova Democràcia podria arribar a la majoria absoluta amb un 34 o 35% dels sufragis, i encara sense aconseguir-la, podria intentar el pacte amb els centristes.

A més, cal tenir en compte que, encara que no aconseguís la majoria, l'única possibilitat que Mitsotakis no conquisti el govern estaria en un acord entre Syriza, els comunistes, Varoufakis i el KINAL socialdemòcrata (que ha vingut a ocupar lespai del PASOK). És un pacte molt difícil per la disparitat d'interessos dels quatre grups d'esquerres, sobretot per l'animadversió personal que existeix entre Syriza i els comunistes. Arribats a aquest escenari, fins i tot seria més fàcil una repetició d'eleccions que un govern d'esquerres.