Implosió a Más Madrid: Clara Serra dimiteix i critica l'estratègia d'Errejón de cara al 10N

Fa uns minuts la fins ara número dos de Más Madrid a la CAM, Clara Serra, anunciava al seu facebook mitjançant una carta la seva decisió de dimitir com a diputada de Más Madrid.

Entre els motius que expliquen la seva marxa parla de desacords en la forma, segons el seu parer precipitada, en què Más País ha decidit presentar-se a les generals i afirma no creure en “hiperlideratges”.

Aquesta és la seva explicació íntegra:

“Escric aquestes línies amb el dolor que suposa donar per acabada una etapa de la meva vida que ha suposat un compromís molt fort amb un projecte i amb el treball feminista que he fet des de les institucions durant anys com he sabut millor. Avui deixo la meva acta com a diputada de Más Madrid i escric aquestes línies per explicar la meva decisió.

Encara que crec moltes de les propostes polítiques del meu companys i companyes són molt necessàries per al nostre país i celebro que hagin de portar una veu madrilenya al Congrés, no comparteixo la manera concreta en què Más País concorrerà a les eleccions generals. Em sembla que oblida i menysprea anys de feina militant de companys de territoris que han aconseguit aixecar projectes necessaris i valuosos per a aquests llocs. El cas concret de Barcelona exemplifica una manera de fer les coses que no representa l'esperit plurinacional que hem dit tant defensar. Per mi, qualsevol projecte que pretengui reforçar i enfortir l'espai del canvi deu sumarles forces territorials ja existents, especialment aquelles que han funcionat i han aconseguit conservar places claus institucionals malgrat tots els terratrèmols polítics als quals ens hem hagut de sobreposar. Penso que si Más País ha d'enfrontar-se a Ada Colau per aconseguir els escons que necessita potser això és indicatiu que encara no era el moment que Más País concorregués a aquestes generals en aquestes condicions i com a partit estatal. No tinc dubtes que al partit anirà bé electoralment i en qualsevol cas desitjo que el resultat contribueixi a sumar perquè el bloc progressista ens salvi d'un govern de les dretes. Però hem analitzat no poques vegades que calia sortir del curt termini i no fer política sempre pensant només al demà, sinó amb una mirada més llarga. Si la política és més que l'aritmètica electoral, considero que ens ha d'importar com queda l'espai del canvi en conjunt després del 10N.

També tinc desacords importants en la manera com aquest projecte està funcionant com a organització. Si hem après alguna cosa dels nostres errors és que en nom de les presses hem deixat sempre en un segon pla la construcció lenta i curosa de l'organització. Si alguna cosa hem après aquests anys és que la verticalitat i la manca d'estructures que acompanyen els hiperlideratges deixen les organitzacions sense prou contrapesos. Cal fer el contrari del que vam fer quan ens vam equivocar: cal deixar de convertir les primàries en un tràmit de cara a la galeria, cal deixar d'utilitzar la militància només per als refrendos de decisions ja preses, cal recordar-se del feminisme no només a les fotos ia les campanyes sinó sobretot en els moments en què estem fora dels focus i en què es pot aprofundir en la feminització, cal habilitar espais de deliberació on s'inclogui i es normalitzi la crítica i el dissens i cal deixar enrere la nociva cultura de l'enemic intern consistent a estigmatitzar el qui té una veu diferent. En definitiva, cal dotar una organització de regles, procediments, formalitat i organicitat. Perquè si alguna cosa ha acompanyat els partits construïts com a màquines de guerra electoral és la tirania de la manca d'estructures. Sabem que són les presses, els moments excepcionals i les suposades oportunitats històriques que mai no es repetiran demà, les que justifiquen sempre que un partit no es pugui construir amb una organicitat sòlida, cosa que el converteix a la llarga en incapaç d'enfrontar-se justament als reptes del matí. Molts dels fracassos de Podem són deguts als efectes que a llarg termini té un model de partit. Tots i totes hem estat responsables dels errors que han portat a l'espai del canvi aquesta situació i és la nostra feina aprendre'n i no tornar-los a repetir.

I si alguna cosa hem après amb claredat les dones feministes aquests anys és que és precisament el fet d'estar desproveïts d'una sòlida organització i estar atrapats a la informalitat allò que primer expulsa les dones. Sense formalitat i organicitat les feministes no tenim ni tan sols les condicions materials per posar-nos a treballar i corregir les desigualtats de la nostra organització.

Tinc motius polítics de pes per no continuar acompanyant aquest projecte i em semblaria injust amb les persones que segueixen conservar la meva acta de diputada tenint aquests desacords. Però els desitjo molta sort a tots els amics i amigues valuoses que continuen a Más Madrid, sé que molts ho faran tractant de canviar aquestes dinàmiques i sé que a les institucions tenen propostes valentes per aportar. Tinc clar que, especialment les companyes feministes, necessitaran el suport dels que des de fora puguem ajudar-les i sempre seré aquí per això. Per experiència sé que la força de les dones feministes dins de les organitzacions polítiques no sol emanar de la confiança dels líders, sinó de la manada feminista que les recolza i les sosté des de dins i des de fora.

Espero que l‟espai del canvi surti enfortit d‟aquestes eleccions generals. Per part meva seguiré militant dins aquest espai ampli i tractant de construir la possibilitat que les dones d'uns o altres corrents o partits treballem junts en una mateixa direcció. Potser nosaltres també podem fer autocrítica i preguntar-nos si en aquests temps d'hegemonia del feminisme no podríem haver aportat més exemples de col·laboració i entesa enmig de tants enfrontaments que han estat perjudicials per a tothom. Tot i que ho podríem haver fet més en el passat encara estem a temps de fer-ho en el futur. Les dones de l'espai del canvi, si som capaces de construir espais transversals, podrem sumar molt en la necessària reconstrucció que caldrà demà per cosir ferides i tancar conflictes. Estic convençuda que si algun dia aconseguim construir aquest espai que canviï aquest país, que respongui a les necessitats més urgents, que es faci càrrec de la seva plurinacionalitat i que torni a la ciutadania la confiança en les institucions i en la democràcia, haurà de ser també des del feminisme.

Me'n vaig satisfeta d'haver après tantes coses, feliç d'haver conegut tanta gent valenta i compromesa que sempre seran els meus companys i orgullosa de petites conquestes institucionals com la reforma de la llei de violència de la Comunitat de Madrid. Només per això aquests anys han valgut la pena. Em faré feminisme des d'altres llocs, convençuda que l'hegemonia que el feminisme ha conquerit aquests anys es deu al seu immens potencial com a projecte transformador i amb la certesa que hi ha un poderós projecte feminista a l'esquerra del partit socialista. El reconeixement de les cures i el combat contra la precarietat, la lluita pels drets laborals de les més invisibles, la politització de les violències masclistes o la defensa de la diversitat són batalles crucials als nostres dies i ens necessitem juntes per guanyar-les.

A per elles companyes, estiguem on estiguem.”