L'aprovació de Trump torna a mínims

Des dels dies de la seva pròpia presa de possessió, Trump no ha estat mai un president gaire popular al seu propi país.

Tot i això, en els últims mesos havia aconseguit frenar el seu constant descens de popularitat, i fins i tot havia recuperat algunes posicions. Tot i això, els esdeveniments més recents, i, sobretot, la seva escassa convicció a l'hora de desmarcar-se del candidat republicà al Senat per Alabama, acusat d'abús sexual, li està passant factura.

Alabama és un estat que els republicans donaven per fet fins a les eleccions d'aquesta setmana, i el fet que el seu candidat hagi perdut davant del demòcrata Doug Jones suposa un cop dur per al crèdit del mateix president, que queda en una posició menys sòlida, amb un Senat que cada cop li resulta menys favorable.

L'opinió pública ha reaccionat immediatament:

L'aprovació del president Trump s'ha tornat a acostar als seus mínims històrics d'aquest estiu, i és previsible que continuï descendint les pròximes setmanes, segons l'analista Nate Silver.

Trump és, amb diferència, el president recent pitjor valorat pels propis conciutadans. La comparativa amb els dos anteriors és reveladora:

Trump no resisteix la comparació amb cap d'ells, si n'observem el crèdit durant el primer any de mandat. Ni tan sols Bill Clinton, a qui se'n deia al començament “l'increïble president minvant” va tenir gairebé mai una valoració tan baixa. Molt menys, és clar, Geoge Bush, que es va veure afavorit a més pel fervor patriòtic que va seguir a l'11-S. Per la seva banda, Obama va experimentar al seu any inicial constants descensos de popularitat, però en cap cas de la magnitud dels patits per Trump.

No obstant, encara queda molt per passar. El mandat no ha fet més que començar, i l'experiència demostra que presidents anteriors van aconseguir després recuperar popularitat (o, al contrari, arruïnar-la) per motius que resultaven impredictibles durant el primer any de presidència.