La Fiscalia del Suprem demana que s'inadmetin totes les querelles contra el Govern per la seva gestió del cóvid

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha lliurat aquest dilluns un informe a la Sala Penal d'aquest òrgan en contra de l'admissió de la vintena de querelles que s'han presentat des de l'inici de l'estat d'alarma contra el Govern de Pedro Sánchez per la seva gestió de la pandèmia de Covid-19.

L'anàlisi dels fiscals que intervenen als informes se centra en els delictes més denunciats, que a més del presumptament comès contra els treballadors són el de mort o lesió per imprudència, prevaricació administrativa i omissió de socors. No hi ha indicis que l'actuació del Govern, especialment la del ministre de Sanitat, Salvador Illa, o el president, Pedro Sánchez, es pugui incardinar en cap dels delictes denunciats.

Els menys habituals a les querelles, però la possible existència en l'acció del qual el Govern també s'analitza pels fiscals, són els de falsedat i fins i tot de genocidi, segons les mateixes fonts. Tampoc no troba la fiscalia indicis de la comissió d'aquestes conductes criminals.

Entre les unes i les altres es barregen accions presentades per sindicats mèdics, de consumidors, partits polítics com Vox -tots ells en qualitat d'acusació popular- però també les instades directament per familiars de víctimes de la pandèmia per Covid-19, en qualitat d'acusació particular.

En total van presentar querella 19 col·lectius, si bé està pendent un informe similar, molt més extens, en relació amb gairebé 40 denúncies més també per fets considerats delictius en relació amb la gestió del còvid, si bé aquestes accions no es presentaven contra persones concretes. Aquest segon informe, que previsiblement també informarà en contra de l'admissió, es coneixerà els propers dies.

Pel que fa a les querelles ja analitzades, concretament l'Associació Professional de la Guàrdia Civil, l'Associació d'Advocats Cristians, el Col·lectiu Professional de Policia Municipal de Madrid, Vox, el Consell General de Col·legis Oficials d'Infermeria, la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics, l'Associació de Metges Titulats Superiors, el col·lectiu integrat per 3.268 ciutadans i familiars víctimes del còvid, la Central Sindical Independent i de Funcionaris CSIF, la Central Unitària de Treballadores, l'Associació Fes-te Oirg i Associació Terra Sos-tenible, a més d'uns quants particulars .

EQUIP DE FISCALS

En l'elaboració de l'informe, coordinat pel tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, han col·laborat el Fiscal de Sala Cap Penal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, la fiscal de Sala Delegada en matèria de Tutela i Protecció dels interessos de les Víctimes al procés penal, Pilar Fernández Valcarce, la Unitat especialitzada de Sinistralitat laboral, així com la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.

D'acord amb els articles 15 i 25 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, no és competent la Junta de Fiscals de Sala per a l'elaboració de l'informe, cosa que havia estat demandada des d'algun sector de la carrera fiscal.

L'informe realitza una anàlisi exhaustiva i detallada en relació a la competència per al coneixement de les querelles per la condició d'aforats dels querellats, la procedència de la seva acumulació i el fons i el contingut dels diferents tipus penals atribuïts en aquelles.

Pel que fa a la querella interposada per la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), que es va querellar contra el ministre Illa a l'abril del 2020 per delictes contra la seguretat dels treballadors per la distribució de mascaretes que no eren aptes per protegir de transmissions, la Fiscalia assenyala que procedeix la inadmissió a tràmit perquè “els fets relatats” per la part querellant “no resulten constitutius d'il·lícit penal ”.

“La responsabilitat criminal se li atribueix d'una forma, sens dubte, difusa i genèrica”, incideixen, per després afegir que es fa “no per la seva concreta intervenció en uns fets delimitats i clarament precisats, sinó en atenció al càrrec que ocupava al moment de desfermar-se la situació de crisi sanitària” generada pel coronavirus.

Un altre exemple és el de la querella instada per Vox, de la qual es diu que relata uns fets, que a més de no constituir il·lícit penal “no es fonamenten, més enllà de les meres manifestacions o elucubracions del denunciant”.

La Fiscalia titlla la querella del partit d'Abascal de genèrica — una idea que es repeteix respecte de diverses de les querelles presentades– ja que no es determina “ni quan s'han produït els fets, ni quins són els subjectes passius dels delictes atribuïts, ni quants i quins són els homicidis i lesions imprudents que s'atribueixen als querellats”.

VOX DEMANA UNA CAUSA GENERAL POSCRITA

Tampoc especifica Vox en quins centres de treball s'han produït la manca de mesures davant de la malaltia, els concrets incompliments que s'han produït en cadascun, ni qui són els treballadors afectats pel risc, com tampoc quins són els equips de protecció personal que no s'han proporcionat, “la qual cosa fa no només inviable i sense tota lògica la investigació pretesa, sinó que a més es tractaria d'una investigació genèrica proscrita al nostre ordenament"

Quant a la querella presentada pels Advocats Cristians contra mig Govern per omissió del deure d'auxili i prevaricació administrativa omisiva, denunciaven que l'Executiu de Sánchez havia actuat amb falta de diligència per adoptar mesures de prevenció, hauria desatès els residents de centres de la tercera edat i fins i tot hauria actuat per promoure la celebració del 'Dia Internacional de la Dona' del 8 de març.

Al fil, la Fiscalia incideix que només cal acordar la inadmissió a tràmit perquè s'atribueix una responsabilitat criminal al marge de la intervenció dels querellats, i es fa en exclusiva atenció al resultat.

En aquest sentit, apunten que "resulta incontrovertit que la declaració d´estat d´alarma a fi de combatre la pandèmia per COVID-19 únicament resultava possible una vegada constatat que aquesta declaració constituïa l´únic instrument jurídic idoni davant la situació de crisi esdevinguda".

I abunden que “no hi ha elements que permetin afirmar, ni tan sols indiciàriament, que el Govern es mostrés poc àgil o poc diligent a l'hora d'utilitzar aquell instrument jurídic” atès que “no hi ha cap dada que permeti concloure que els pressupostos jurídics per a l'adopció d'aquella excepcional mesura concorreguessin objectivament amb anterioritat a la tramitació de la declaració d'estat d'alarma per part dels querellats, i que va entrar en vigor el 14 de març.

ACTUACIÓ INSUFICIENT DE CCAA

A més, afegeixen que perquè el Govern opti per decretar aquest estat, s'ha d'haver assolit “un estadi de tal magnitud que l'actuació de les comunitats autònomes es reveli com a insuficient“. Això, apunten, justifica “l'alteració de les regles constitucionals de distribució de la competència entre les diferents administracions públiques”.

I recorden que "no consta que cap de les administracions el territori de les quals ja estava llavors afectat pel brot de COVID-19 hagués instat el Govern, amb anterioritat al 14 de març de 2020, a declarar l'estat d'alarma".