Els 54 dies en què Astúries va ser República independent (i dues vegades més en què gairebé ho va ser com a Regne)

De vegades, bussejar a la història llunyana o no tan llunyana ens porta sorpreses. I és que al nostre país la major part del temps dedicat a estudiar la història ho fem per conèixer les nombroses guerres en què participem, l'antic Imperi espanyol en què “no es ponia el sol”, les conquestes, els Regnes i moltes altres efemèrides que fan de la nostra cronologia una de les més riques del planeta. Però la nostra història també ens ha deixat anècdotes curioses, i avui us en portem una: els temps en què a Astúries es va proclamar unilateralment la independència.

Però abans de posar sobre la taula la DUI astur, coneixerem de manera molt més somera les dues ocasions en què aquest ara Principat va estar a punt de separar-se de la resta d'Espanya.

De Doña Urraca a l'aixecament alfonsí

Donya Urraca de León fou una reina d'aquest territori durant un període d'un quart de segle, l'any 1109, molt estimada per part del territori astur ja que va atorgar de certa autonomia a aquesta regió integrada al Regne de Lleó. Filla d'Alfonso VI, va decidir atorgar al tevergà Gonzalo Peláez el comandament sobre un ampli territori de l'actual Astúries, i va acceptar que el comte fes i desfés al seu gust gairebé com si fos un sobirà.

A la mort d'Urraca, el seu fill Alfons VII va revisar l'estatus del comte Peláez, i va començar a qüestionar les ordres i les lleis dictades a Astúries “en el nom del rei”. La conseqüència d'aquest desencontre va ser l'aixecament alfonsí a diversos dels castells sota el domini d'aquest contra el monarca, que finalment van derivar en derrota de l'astur a qui el rei va perdonar la vida bandejant-li Portugal.

Napoleó gairebé provoca la secessió dels astures amb els 'subpajarians'

Una altra oportunitat que van desaprofitar (o no, segons com es miri) els asturians de constituir-se com a territori independent va ser amb la guerra d'independència contra els francesos, just després d'arribar a Oviedo les notícies del que va passar a Madrid el 2 de maig amb la revolta ciutadana i les represàlies de les tropes napoleòniques.

Va coincidir l'arribada de les noves a Astúries amb la reunió de la Junta General (representació de la noblesa i l'Església asturiana), els qui decideixen alçar-se contra els invasors després de rebre el suport de milers de ciutadans que van acudir des de tots els consells astures. La Junta General funda l'“exèrcit asturià” i sondeja aliances internacionals, recalant a Anglaterra per sol·licitar suport estranger contra Napoleó.

En aquest moment Astúries es declara 'insurrecta' i sota la bandera de l'actual autonomia, fons blau amb la groga creu de la Victòria sobre ella, lluita per la “sobirania del poble”, guanyant la contesa el 1812. Diversos historiadors consideren que en aquell moment Astúries va tenir les seves opcions d'unir-se a Anglaterra o fins i tot ser reconeguda internacionalment com a país, ja que comptava amb bones perspectives de població i era rica en recursos naturals molt necessaris com el carbó, la fusta i els metalls (incloent-hi mines d'or).

La República asturiana

Els dos períodes descrits anteriorment van ser circumstàncies en què la regió va vorejar la secessió, però finalment per unes causes o altres no va arribar a produir-se. En canvi, hi va haver un breu lapse de temps de gairebé dos mesos en què Astúries va ser, de facto, un territori independitzat unilateralment: durant la Guerra Civil.

Astúries va tenir un paper clau a la Revolució d'octubre de 1934, en què els obrers es van aixecar en una vaga massiva contra el Govern republicà radical-cedista de Lerroux. Durant aquest mes, diverses localitats de tradició social-comunista com Mieres o Sama es van declarar 'repúbliques socialistes' i altres com Gijón o La Felguera van fer el mateix com 'repúbliques anarquistes', però sent una cosa merament testimonial gairebé sense recorregut en sufocar les protestes Govern central.

Anys més tard, amb la sublevació militar dels nacionals contra el Govern republicà del Front Popular, Astúries es va convertir en un dels pilars de suport als republicans al 'Front Nord'.

Després de l'avenç de les tropes colpistes, que conquerien ràpidament Castella i Lleó, les preses de Santander pel bàndol nacional i el rendiment basc, al costat del domini gallec del bàndol franquista, Astúries quedava com un reducte fidel a la II República totalment aïllat de la resta de territoris republicans.

L'objectiu dels milicians asturians era resistir sigui com sigui i no cedir davant els colpistes, per la qual cosa a l'agost de 1937 es va convocar el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó que a causa de la incomunicació de tota mena amb el Govern republicà, es va veure empès a agafar les regnes del territori.

Va formar el seu propi Govern amb Belarmino Tomás al capdavant, va encunyar la seva pròpia moneda i va comunicar al Govern republicà la seva lleialtat alhora que es constituïa com a “territori sobirà i independent amb Gijón com a capital”. Al Govern central no es va entendre aquesta declaració d'independència, i encara que hi va haver dirigents que no ho van interpretar com una sedició, altres membres de l'executiu així ho van considerar.

Els membres de la República asturiana eren procedents del Front Popular (hi havia dirigents socialistes, comunistes, de l'esquerra republicana, d'UGT, de la CNT…) i es va constituir oficialment a la mitjanit del 25 d'agost de 1937, conegut popularment com 'El Governnín'.

Cap dels seus components esperaven que la República central (ja desplaçada la capitalitat cap a València) veiés amb mals ulls aquesta declaració, però va succeir, ja que diversos membres del Govern romanent ho denominaven com “la tornada als cantons”. Fins a tal punt va arribar la tensió interna entre republicans, que el mateix Belarmino Tomás va haver d'aclarir-ho públicament, amb aquestes paraules:

"No crec que hi hagi ningú tan insensat que pensi en cantons quan és el conjunt de tots els esforços d'Espanya el que ens ha de donar la victòria sobre el feixisme"

El Consell Sobirà tenia plens poders civils, militars i es va proposar controlar el dia a dia dels ciutadans sota el seu paraigua, encara que en ple Estat de Guerra es va limitar a ordenar el tancament dels establiments i emprar el major nombre de recursos disponibles per a la defensa de la regió, si bé va permetre la continuïtat de la indústria privada juntament amb les nacionalitzacions.

l'experiment va concloure el 20 d'octubre del mateix any, quan el Consell Sobirà, conscient de l'avenç nacional, decideix replegar-se i ho fa juntament amb molts altres republicans al port de Gijón del Musel, embarcant amb destinació fora d'Espanya i deixant enrere l'efímera República asturiana.

________

La publicació d'aquest article ha estat possible gràcies a hores de recopilació de dades, anàlisi i elaboració. Si creus que mereix el teu suport i que hem de seguir fent feines així, encara que de vegades molestin uns i altres vegades altres, pots fer-te patró d'EM, o fer-ne una aportació puntual per PayPal.

Gràcies!