Març polític: buscant el descartat

Després de la fallida investidura de Pedro Sánchez, tot ens porta fins a unes noves eleccions que se celebrarien el 26 de juny.

Mentrestant, al mes de març, assistirem a anades i vingudes, reunions, apropaments i allunyaments; presumptes nous acords i sonors desencontres. Tot serà un teatret, un escenari muntat amb l'únic afany de guanyar-se el favor del votant. Perquè queda poc per dir. La veritat és que la gran coalició, el pacte que uneixi el PP i el PSOE, ja és impossible. I el pacte d'esquerres també ho és, perquè necessitaria l'abstenció de partits independentistes, cosa que Sánchez no es pot permetre.

Aleshores, a què estem jugant? Juguem a no aparèixer com els dolents de la pel·lícula, a representar davant dels nostres votants (i, sobretot, davant dels votants més propers del partit més proper) una escenografia que els convenci que han de confiar en nosaltres per a les properes i gairebé inevitables eleccions .

Després del ball que presenciarem les properes setmanes no haurem arribat a res. I encara menys tindrem cap nou govern. Els números no surten, per molt que ens entossudim a tancar els ulls. La gran coalició necessitaria del PP, però el PP no hi és i si estigués no se l'estimaria. D'altra banda, el pacte d'esquerres necessita l'acord (abstenció a canvi de contrapartides) dels independentistes, però Sánchez no pot presentar una cessió semblant davant les seves bases i, molt menys, davant els barons. No ho tolerarien. No té sentit guanyar el govern mentre perds el teu propi partit perquè sense el suport del teu partit no hi ha govern possible.

Sembla que el que realment s'està produint ara no és la negociació sobre el govern d'Espanya, sinó una prolongada campanya electoral, en què el que importa, com sempre en campanya, és com aparèixer amb el millor perfil possible davant dels electors. El que realment preocupa els líders polítics és com conservar els seus propis vots i com arrencar el màxim nombre possible al partit adjacent (el PP a Ciutadans; Ciutadans al PP i al PSOE; Podem al PSOE, i el PSOE a Podem i Ciutadans). Al llarg del març i els mesos següents, hi haurà intercanvis de vots. Hi haurà guanyadors i vençuts. Els focus i les càmeres dictaran sentència. Les actituds, els gestos, les declaracions, el tarannà que cadascú mostri, i la interpretació que en faci la societat, ho seran tot.

Les enquestes que es publicaran a partir de la setmana que ve començaran a donar-nos tímides pistes. Si és que decidim creure'ns-les.

D'entre els quatre partits grans, només un té una carta addicional a la màniga. Es tracta de Podem, que pot comptar amb l'aportació de les confluències i d'Esquerra Unida. Si Iglesias aconsegueix arribar al 26-J amb tota aquesta amalgama reunida d'una manera o altra sota un paraigua comú, sortirà amb una posició avantatjosa.

Per als altres, serà una llarga campanya electoral en què capacitat negociadora i la coherència ideològica s'intentaran posar en valor davant dels electors.

La meva opinió és que després de les eleccions de juny sí que serà possible constituir un govern estable. Crec que, al contrari del que ens pot semblar ara, la correlació entre les diferents forces polítiques acabarà canviant molt en aquestes noves eleccions. No tot seguirà igual, i no només perquè Podem pugui comptar d?una manera o altra, amb els vots d?Esquerra Unida.

La campanya electoral encoberta en què ens trobem tindrà efectes. Hi haurà més transvasaments de vots entre partits propers que el que ara ens sembla. Però no tothom serà de la mateixa magnitud. Almenys un dels quatre actors principals es despenjarà clarament durant aquests mesos: cometrà més errors, oferirà als seus i propers una imatge feble, perdrà més suports. Però només en serem plenament conscients a pocs dies de les eleccions, moment en què el procés s'aguditzarà. No és la primera vegada que això passa, i no serà la darrera. Els mesos previs són importants, però la darrera setmana és clau.

La qüestió, a primers de març, és que encara estem molt lluny de saber a qui dels quatre li tocarà jugar aquest paper: el paper del descartat.

S'admeten apostes.