Tardor: vertigen electoral

El final del 2019, que fa poc temps semblava que seria tranquil quant a convocatòries electorals, s'estan omplint de cites al calendari. Reflectim aquí només alguns exemples, perquè n'hi ha més (i més que acabaran per convocar-se).

CITES SEGURES

Israel celebrarà eleccions el 17 de setembre. Tot i que ens queda una mica lluny, la convocatòria es presenta interessant, amb la gran varietat de partits locals. De moment el conservador Likkud i els centristes de B&W es disputen la victòria, i ningú estarà proper a la majoria, de manera que Netanyahu tindrà cada cop més difícil formar govern.

Àustria us seguirà el 29 del mateix mes. Després de la ruptura de la coalició de dreta-ultradreta, el Partit Popular intentarà trobar ara la majoria amb altres socis, verds o centristes, o fins i tot arribar a governar en solitari. La gran popularitat del jove primer ministre és el seu millor aval, però els escàndols recents i la ultradreta, encara puixant, poden continuar condicionant la política del país.

El 6 d'octubre toca el torn a Portugal, on qui pot arribar a desempallegar-se dels seus aliats menys moderats és el Partit Socialista, clar triomfador a tots els sondejos, i proper a la majoria absoluta. L'ascens dels animalistes obre, fins i tot, alternatives diferents de les existents actualment, per al cas que el PS les necessités.

Polònia celebrarà eleccions parlamentàries el diumenge següent, amb el PIS (Partit Llei i Justícia, conservador) tan destacat a les enquestes que l'únic dubte rau en si aconseguirà, fins i tot, superar el 50% dels vots. El 2020, a més, Polònia tindrà eleccions presidencials, en què els conservadors intentaran continuar consolidant el seu domini absolut de la política del país.

Argentina comença ara un llarg període electoral, presidit per la vella disputa entre els hereus del justicialisme-peronisme, i els seus opositors, de tall conservador. Els noms canvien, però la tradició continua i les eleccions es presenten molt igualades. El fet que es desenvolupin en diverses fases posa encara més emoció a la contesa, en un país que segueix sumit en una profunda crisi econòmica i de confiança.

CITES PROBABLES

Les cites amb més morbositat són, potser, aquelles que encara no han estat convocades:

En Gran Bretanya, el 31 d'octubre acaba l'enèsim termini per fer efectiu el Brexit. Boris Johnson, el nou primer ministre, ha promès dur-ho a terme, fins i tot a les braves. Però si les coses es torcen, ningú descarta que, en qualsevol moment, hi hagi una convocatòria electoral amb què Johnson intentaria refermar el seu repunt a les enquestes per dur a terme el seu pla. Gust o no.

Itàlia no ha convocat oficialment les noves eleccions, però ho pot haver de fer en qualsevol moment. Salvini, el número u de la política italiana, està cansat de ser el número dos del govern, i acaba de promoure una moció de censura la intenció de la qual és desvincular-se definitivament del Moviment Cinc Estrelles per forçar una nova aliança amb Fratelli d'Itàlia i/o Forza Italia. Les enquestes l'afavoreixen i l'octubre pot ser el mes de les eleccions.

En Espanya, després de les eleccions del 28 d'abril, han passat mesos de paràlisi i de negociacions fracassades del PSOE amb Podem. Pedro Sánchez tornarà a intentar un acord al setembre, mirant alhora esquerra i dreta. Si no ho aconsegueix hi haurà eleccions el 10 de novembre, en què el seu objectiu serà continuar pujant per dependre cada vegada menys de pactes externs.