Pedro Sánchez: 2018, oportunitat i risc

Diguem-ho claret des del principi: aquest home sembla força limitat. No destaca ni per la intel·ligència natural, ni per la visió estratègica, ni per disposar d'una vasta cultura política. És un de tants, que va tenir sort i va estar als llocs oportuns en els moments justos. Per això ha arribat fins aquí, res més.

A més ha tingut sort fins i tot quan li ha faltat. El fet de que l'1 d'octubre de 2016 el fessin fora de la Secretaria General ha acabat per revelar-se com un cop de fortuna. Li ha vingut de perles a ell i al seu propi partit, perquè ara, un any després, aquells tumults li atorguen una legitimitat i una autoritat davant de la societat que ni en el millor dels seus somnis s'hauria pogut imaginar. Les caramboles us han afavorit, i ni Maquiavel hauria dissenyat un pla tan enrevessat i que el portés tan lluny en tan poc temps i amb tan poc cost.

La veritat és que aquí estem, amb un Podem que s'ha entestat a ancorar-se a l'esquerra profunda, deixant-lo a ell tot un enorme camp lliure per regnar. I amb un PSOE antic, a l'estil Felipe González & Susana Díaz, que en fer-lo fora el 2016, li va facilitar el retorn triomfal per al 2017 i de passada li va posar en safata una identificació ideològica nítida, a l'esquerra, que no hauria aconseguit mai d'haver passat les coses d'una altra manera.

Diguem una altra cosa també molt clara: a la majoria de la gent, als votants que decideixen a les eleccions, els és igual la història, la coherència o la capacitat intel·lectual dels seus polítics. Voten per impulsos, per sensacions, guiats per emocions que vénen i van. Dir això pot semblar poc respectuós amb els electors, però és una veritat tan gran com una catedral de gran. El votant mitjà és oblidadís, tossut i voluble; li importa molt més sentir-se bé amb ell mateix en dipositar el paperet a l'urna que no pas totes les raons i les coherències del món. Així que el ciutadà ordinari que se sent d'esquerres el que ara veu és un home que va ser picat per l'antic aparell del PSOE, un aparell que és recaptat com de dretes. És un home desplaçat, algú que torna per fer justícia i imposar l?ordre natural de les coses: el d?un PSOE d?esquerres.

Aquesta imatge és tan poderosa i està tan estesa, que l?oportunitat que se li obre a Pedro Sánchez per al 2018 és difícil d?exagerar. Gairebé qualsevol cosa que passi els propers mesos pot aprofitar-la per fer créixer el seu PSOE. Per exemple, el referèndum català, o el no referèndum, o el que passi, és la primera oportunitat: de com de dolent ens passi sempre se li podrà donar la culpa, per una banda, a Rajoy oa Rivera, i, per l'altre, als oposats Puigdemont o Junqueras. Així que el PSC, i de passada tot el PSOE, poden sortir molt enfortits sense gairebé mullar-se més del necessari.

Sánchez tindrà llavors una oportunitat d'or per, utilitzant els nois de Podem, que caminen una mica de capa caiguda i es prestaran al que sigui, i als irats nacionalistes, que intentaran mantenir viu el dret a decidir, emprendre l'assalt a la Moncloa. Fent gala dels seus estratosfèrics dots per a la negociació (aquells en què estava embrancat el setembre de 2016, i que van truncar de cop els dinosaures del PSOE), podrà, a partir de la tardor, amb la seva nova legitimitat a sobre, aprofitar els calius que quedin després de l'1-O per plantejar una moció de censura i guanyar-la.

Així les posaven a Ferran VII, oa Felip II, oa qui fos que se les posessin. La veritat és que Sánchez té totes les cartes a la mà, ara mateix, per resultar el gran triomfador del 2018. Simplement deixant passar un parell de mesos més i aprofitar llavors les conjuntures que cremaran a altres, el seu PSOE, que està assentat gràcies a ell a l'ampli terreny de l'esquerra, pot a més a més donar-li el sopasso al PP en dos o tres Metroscòpies seguides. El va acabar, escolti.

Amb aquest bagatge l'home se'ns plantarà al Congrés dels Diputats, vestit amb vestit i corbata, una moció de censura a la mà i la victòria assegurada. Ja ho veuran.

Bé, doncs ja veuran com acaba per fastiguejar-la. Es ficarà la manta al capdavant, sortirà per peteneres, prometrà el que després no podrà complir o pretendrà nomenar ministre d'administracions públiques un ERC que el que voldrà serà dinamitar-les. Vés a saber. Perquè quod natura non dat, Salmantica non praestat, llatinajo que significa que el que neix curt mor curt i pel camí no farà altra cosa més que empitjorar en la seva cortedat.

De la mateixa manera que Forrest Gump es va fer ric, famós, va sortir per la tele, va donar la mà a presidents i fins i tot va tenir un fill, Pedro Sánchez està cridat, per aquestes coses de la vida que es diuen casualitat i sort boja, assolir grans metes per després no saber què fer amb elles.

Al temps.