S'està partint a dos la Unió Europea?

La crisi de l'COVID-19 ens ha suposat, per a molts països del món, un abans i un després.

D'una banda, tenim les dramàtiques conseqüències de salut pública que alguns estats estan patint, amb els sistemes sanitaris de determinades regions a la vora del col·lapse. A més cal sumar el patiment dels malalts i els familiars de les víctimes. Per si això fos poc, un confinament afecta més d'un terç de la població mundial, sens dubte una cosa impensable fa tan sols tres mesos.

Però el COVID-19 suposa també una forta crisi financera. L'activitat productiva de mig món està propera a paralitzar-se, els governs de desenes de països activen plans d'emergència amb mesures de contingència economicosocial inaudites a occident.

La crida de països com Itàlia o Espanya a la Comunitat Internacional per demanar ajuda està rebent respostes desiguals. Països com Cuba, Xina, Rússia, Índia, Brasil o Veneçuela responien a la primera trucada.

La resposta de la Unió Europea

La crida que va fer Itàlia als països membres de la Unió perquè li prestin ajuda, si bé va ser escoltat des del primer moment, no va obtenir la resposta que des de la República italiana esperaven.

La UE ha dit que en un termini de dues setmanes espera rebre prou material sanitari perquè els seus membres no estiguin desproveïts, si bé malgrat la seva mobilització de recursos, diversos dels seus membres van paralitzar les exportacions d'aquest material per si ho necessitessin en el futur . Això contrasta amb l'enviament ràpid d'ajuda de països tercers.

Des de fa setmanes, lus Ministres d'economia i finances dels països membres de la UE s'han reunit per intentar articular una resposta comuna i, sobretot, preparar mesures d‟estímul de l‟economia per minimitzar l‟impacte de la crisi financera posterior a la sanitària.

En aquest context, la divisió es feia evident al si de l'eurogrup, ja que mentre Espanya i Itàlia abanderaven la proposta de l'emissió de deute a títol europeu o un 'pla Marshall' d'estímul comunitari, altres com Àustia o Alemanya preferien que els països amb dificultats per finançar-se, si en tinguessin, recorreguessin als fons europeus de rescat.

Dos 'bans' clarament diferenciats

Fa pocs dies, Espanya i Itàlia s''aixecaven de la taula' de la UE després de més de sis hores de videoconferència dels seus primers ministres intentant buscar solucions comunes. La cohesió europea, ja fràgil els darrers anys, saltava pels aires.

Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda, França, Eslovènia, Luxemburg i Brussel·les van remetre una carta al Consell Europeu en què instaven els seus socis a adpotar mesures de solidaritat i donar una resposta en bloc a les necessitats dels països membres.

D'altra banda, els ministres de finances del 'ban escèptic' (capitanejat per Països Baixos, Alemanya, Àustria i Finlàndia) remarcaven que hi ha un fons europeu per ajudar amb el finançament dels països en dificultats i al·ludien a la seva bona situació financera i els 'deures realitzats' per justificar la no emissió d'eurobons. La Primera Ministra de Finlàndia remarcava que “cada país és responsable de la política econòmica. Així ho va fer Finlàndia i entenc que ho farà també la resta”.

Una 'guerra' interna

En la compareixença d'aquesta tarda, Pedro Sánchez ha fet una crida a la UE de manera directa, arribant a dir que “Europa ha de respondre, i de la mateixa manera que els espanyols, amb el seu vot, hem protegit al llarg de la història els ciutadans europeus, ara la UE ha de protegir el conjunt dels seus ciutadans. És l'hora que Europa actuï, necessitem proves de compromís real de la UE”.

El President de França, Macron, declarava avui en una entrevista a mitjans europeus: “Demano solidaritat a la UE. Italians, estem aprenent de vosaltres. Si Europa no actua, podria suposar la mort“. De la mateixa manera, el president de la República d'Itàlia s'unia a les seves paraules i demanava directament a Europa que aprengués dels errors del 2008.

Per la seva banda, el Primer Ministre portuguès ha tret la cara les últimes hores per Espanya, titllant de “repugnant” la postura del Primer Ministre neerlandès, mentre que aquest es reafirmava que si Espanya o Itàlia tenen problemes financers, poden demanar un rescat a la UE.

Tots teníem clar que el COVID-19 revolucionaria molts aspectes de la societat, però el que ningú no va ser capaç d'anticipar és que es podria portar per endavant projectes com l'europeu. Ja no és descartable…