Tensió internacional amb la Xina després de l'aprovació de la Llei de Seguretat Nacional per a Hong Kong

Fa uns dies la Xina impulsava des de la seva Assemblea Popular Nacional l'inici de la redacció d'una Llei de Seguretat Nacional per al territori autònom de Hong Kong que ha desembocat en una escalada de la tensió internacional amb el gegant asiàtic.

La Xina pren el comandament

La nova Llei de Seguretat Nacional la redacció de la qual començarà des d'ara el Congrés Nacional del Poble (en un termini màxim de dos mesos) pretén introduir una normativa específica que prohibeixi la secessió, la subversió del poder estatal, el terrorisme i les intervencions estrangeres al territori autònom. A més, atorga autorització a les agències de seguretat xineses per operar a Hong Kong.

La Xina ha decidit fer un pas endavant, encara que ja feia molts mesos que emplaçava els governants de Hong Kong perquè s'iniciés la seva redacció, usant l'article 18 de la Llei Bàsica que permet a les autoritats del gegant asiàtic imposar-se sobre el legislatiu de la seva ciutat autònoma.

La votació per a la redacció de la Llei de Seguretat no va trobar obstacles, com era presumible, i va ser aprovada per 2878 vots a favor, un vot en contra i sis abstencions.

Difícil moment per a l'economia de Hong Kong

L'impuls de la nova llei coincideix amb un moment complicat per a les finances de la qual fins a la dècada dels 90 fos territori sota sobirania britànica, doncs les protestes del 2019 van minvar les inversions a la ciutat en consolidar-se la sensació d'inestabilitat, i va seguir una difícil situació sanitària pel COVID-19 que ha fet que molts inversors es mostrin reticents a emprar els seus fons en la fins ara rendible urbs.

Així, en els darrers dies ha transcendit la desinversió immobiliària a la ciutat, i molts inversors han arribat a acceptar una pèrdua d'entre el 10% i el 20% en el valor dels seus actius per desfer-se'n i buscar emplaçaments amb menys risc o més seguretat aparent.

Estats Units deixa de considerar autònoma la regió

La reacció de l'altra superpotència no es va fer esperar, i és que poc després de conèixer l'aprovació del tràmit, Mike Pompeo va declarar que l'Administració nord-americana passava des d'aquell moment a no reconèixer Hong Kong com una ciutat autònoma ja que, segons les seves paraules, “ningú no es pot creure avui que hi hagi autonomia quan la Xina està darrere de lleis com la de l'anomenada Seguretat Nacional”.

Els EUA feien valer l'acord signat amb Hong Kong temps enrere que li atorga dret a revisar anualment les relacions amb el territori asiàtic, una mena de control per conèixer si la Xina intenta exercir algun tipus d'ingerència a la ciutat.

Londres demana a la Xina moderació i amenaça amb sancions

La reació que tots esperaven era la de els antics 'governadors' de Hong Kong, Regne Unit, qui el 1997 oficialitzava la devolució a la Xina de la colònia mitjançant un acord que garantia la llibertat dels ciutadans amb el seu famós lema 'un país, dos sistemes'.

Les autoritats britàniques han afirmat fa unes hores que la Xina 'no ha de passar el rubicó' mostrant-se desconfiats sobre la influència de la Xina continental, i han advertit que si continuessin intervenint en la política de Hong Kong se li aplicarien sancions en conjunt amb altres països de l'òrbita anglosaxona (EUA, Canadà, UK, Austràlia o Nova Zelanda).