Tres Espanyes del CIS segons el nivell d'estudis.

Cada tres mesos el CIS publica una enquesta d'intenció de vot, i l'última va sortir dijous, amb l'enrenou habitual. En aquest cas, el PSOE va sorprendre en assolir gairebé el 30% dels vots, col·locant-se en primer lloc destacat, amb PP i Ciutadans molt enrere, empatats en segon lloc, i Units Podem encara més endarrerit.

La nostra extrapolació per al primer partit provincial i el nombre global d'escons que correspondrien a cada partit al Congrés no deixava cap dubte:

Avui analitzem un altre desglossament de les dades, en aquest cas per a la variable de formació acadèmica dels electors. Agrupem totes les categories del CIS en tres, per obtenir resultats una mica més sòlids: persones amb formació primària o sense formació, persones amb formació secundària o FP, i titulats superiors. molts altres llocs.

Les persones amb estudis primaris són essencialment bipartidistes (entre el PP i el PSOE sumen més del 70% dels vots), menys nacionalistes perifèriques que el conjunt dels ciutadans, i amb un vot menys mòbil que altres estrats socials, perquè consideren menys opcions a l'hora de triar.

Vot per nivell destudis (formació acadeàmica) - estudis primaris

Les persones amb estudis secundaris són la majoria del nostre país, així que s'acosten al resultat general, lògicament, amb més proximitat que la resta de grups.

Vot per nivell destudis (formació acadèmica) - estudis secundaris

Els qui tenen estudis superiors són “bitxos rars” electoralment parlant.

A les comunitats amb partits nacionalistes s'inclinen clarament cap a ells i a la resta opten pels partits “nous” davant dels “vells”.

Això fa que Ciutadans aconsegueixi superar el PSOE en aquest grup en gran part del país, encara que la fortalesa socialista és tan gran que, encara, conserva tot el sud-sud-oest.

Units Podem obté bons resultats generalitzats, i la divisió del vot en zones nacionalistes li permet fins i tot guanyar entre els graduats de diverses províncies.