Trump es reafirma en qualificar “ANTIFA” com a terrorista i segueix la seva batalla contra Twitter

El creixement de les protestes als Estats Units està sent clau en allò que, en termes europeus, podríem anomenar “precampanya” electoral per a les eleccions presidencials del novembre. Amb pràcticament tots els sondejos en contra i una altra vegada nivells d'aprovació en un saldo del voltant d'un -10%, Donald Trump sap que només canviant l'escenari de la discussió pot aspirar a la reelecció. Però el president sap també que disposa de temps sobrat per fer-ho, i ha acreditat àmpliament la seva capacitat per fer-ho.

Trump havia aconseguit que els seus nivells de popularitat al començament de la crisi del COVID-19, es recuperaran fins gairebé assolir el “saldo zero” (diferència percentual entre el nombre dels seus detractors i el dels que li donen suport), però l'evolució posterior de la pandèmia i el temor a les seves conseqüències econòmiques, que ja s'estan deixant notar amb enormes increments en el nombre de demandes de desocupació, han tornat a obrir la bretxa.

En aquest context, els incidents racials, una constant intermitent en la història nord-americana de les darreres dècades, motivats gairebé sempre per la gran diferència en el nivell de vida de les comunitats negra i blanca del país, i el detonant de la qual sol ser algun episodi de violència extrema que salta a l'opinió pública, com ha passat en aquest cas amb la mort de George Floyd a Minneapolis, són l'ocasió perfecta per intentar fer el gir que la campanya necessita.

L'oponent a Trump per a la casa Blanca, l'exvicepresident amb Obama Joe Biden, atresora el vot negre com un dels seus principals actius, i està mantenint un to prudent davant les protestes, conscient del delicat equilibri que ha de mantenir entre la defensa a ultrança de la igualtat racial i no caure en cap error públic que li pugui fer semblar còmplice dels manifestants més radicals. Un posicionament que ni tan sols pugui servir per insinuar que un candidat està al mateix bàndol que els que encoratgen la violència, saquegen supermercats o produeixen aldarulls, serviria per descartar aquest aspirant a qualsevol aspiració pública, i molt més si al que s'aspira és a la pròpia presidència del país.

Per això Donald Trump, a part de la coneguda batalla contra l'OMS, Xina, i altres referències internacionals, està centrant ara la seva estratègia en dos objectius interns: tots els mitjans de comunicació i als manifestants violents.

Al primer terreny, Trump ha tingut topades amb diversos mitjans durant tot el seu mandat, però en els últims dies sosté una polèmica amb Twitter, mitjà que domina des de fa anys i que li ha servit com a trampolí, arran que la xarxa social decidís amagar el 26 de maig un dels seus missatges perquè podia “encoratjar la violència”. Segons Trump, la direcció d'aquesta xarxa social és molt més activa en la persecució de missatges d'odi quan es tracta de perseguir-lo que quan cal fer front als violents d'esquerres. Mentrestant, els followers i la repercussió social dels missatges del president al mateix Twitter no deixen de créixer.

Quant a les manifestacions de Minneapolis, que s'han estès per tot el país, Biden té un problema, i és que Trump pot estar aconseguint encasellar-les en el debat polític, gràcies a les escenes de robatoris i pillatge que s'han difós. Al mateix temps, el president va fer servir Twitter per avisar de la seva intenció de perseguir ANTIFA com a organització terrorista. ANTIFA, que va néixer als Estats Units a finals dels 80 a imitació d'iniciatives europees semblants, els últims anys ha recuperat pes després de l'elecció de Trump com a president. És un moviment poc organitzat, desestructurat i sense una direcció clara, que ara s'articula a través de les xarxes socials i que de vegades incorre en conductes violentes i desordres públics.

Aquest darrer assumpte, el de com aconseguir que les protestes no derivin en incidents està sent motiu de forts debats entre els mateixos manifestants en els darrers dies. Si no ho aconseguissin, l'impacte social d'aquests fets podria ser el millor aliat de Trump per a la seva reelecció i el president n'és molt conscient.