Últim dia per formalitzar coalicions: tots pendents de Feijóo

El 5 d'abril se celebraran les eleccions autonòmiques a Galícia i al País Basc, i els partits esgoten les últimes hores per arribar a acords de coalició.

En Euskadi tot sembla ja decidit. PNB, EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem es presentaran com habitualment, i tenen assegurada la seva presència al Parlament Basc. Ho farà també Vox, l'aspiració de la qual és més modesta: intentar aconseguir algun seient.

El dubte sobre les candidatures de PP i Ciutadans es va aclarir ahir: finalment aniran junts a aquestes eleccions, amb una coalició electoral. Aquesta unió, si bé aportaria pocs vots addicionals al PP, potser podria servir per, en esgarrapar alguna resta, elevar el nombre de diputats de la marca conjunta en un o dos. Això afavoriria Ciutadans i li permetria salvar la cara, ja que si concorre en solitari no sembla que pogués aconseguir-ne cap.

En Galícia s'està esperant conèixer el nom final amb què es presentarà Podem, i l'encaix de les diferents faccions del que originàriament va ser “A Marea”. El Partit obre una consulta a les 10:00 hores perquè els seus inscrits decideixin “a manera que Podem Galícia concorrerà ás vindeiras autonòmiques do 5-A”. Amb el PP, els socialistes i el BNG molt per davant en expectatives electorals, aquesta decisió és clau per a un grup que va aconseguir ser segon en vots fa quatre anys i que ara es podria quedar molt enrere.

D'altra banda, la pressió recau en Alberto Núñez Feijóo. Les expectatives existents el situen en un marge que va des d'una còmoda majoria absoluta fins a la possibilitat de perdre-la per algun escó. Per part seva, Ciutadans sembla clar que es quedaria fora del Parlament de Galícia.

L'interès dels d'Arrimadas és arribar a una coalició general que reuneixi almenys Galícia, el País Basc i Catalunya, però en aquest afany, que Casado hauria facilitat, han topat amb la voluntat personal de Feijóo de aconseguir la majoria absoluta per si mateix.

Al Partit Popular de Galícia es queixen de la manca d'interlocució que troben a Ciudadanos de la seva comunitat, així com de la dificultat d'arribar a una coalició davant la absència de candidats de pes i dimplantació de l'antic partit d'Albert Rivera. Feijóo considera que diluir la seva candidatura, amb tocs galleguistes, amb la d'un partit el discurs del qual és més dur en matèria de nacionalitat, fins i tot podria arribar a perjudicar-los. Per tant, ofereixen si de cas la integració a les llistes del PP d'alguna persona rellevant de Ciutadans, però no un canvi de nom a les paperetes.

Igual que a Euskadi, al rerefons hi ha la ambició del PP de deixar enrere Vox aprofitant les eleccions autonòmiques d'aquest any, i aconseguir que sigui extraparlamentari a totes elles, per frenar-ne així el creixement, aprofitant els resultats en tres comunitats que, d'entrada, no li són propícies. A Galícia, el risc de no aconseguir-ho seria necessitar el vot de Vox perquè Feijóo pogués revalidar el càrrec. Aquest és un escenari que no es vol de cap manera.

La postura de Feijóo és molt forta i té a favor seu el transcurs del temps, perquè les coalicions s'han de formalitzar en poques hores. La seva aposta personal és aconseguir la majoria absoluta, i aconseguir així, a més de quatre anys d'estabilitat, una posició encara més consolidada que li donaria més pes al conjunt del partit, potser com a alternativa a Casado.

Davant la evident debilitat de Ciutadans, Feijóo vol reforçar el seu lideratge sense lligams de cap mena.