Els que venia a dir era que al PSOE li interessa solucionar el cas català sense fer cap concessió que el pugui perjudicar electoralment (com per exemple un sistema de finançament favorable als interessos dels Països Catalans), però tampoc encenent la flama seguint les teories repressives del trio fatxa. Per tant, el que pretenen és desactivar l’independentisme mitjançant la fatiga i la desil·lusió, i ho fan mitjançant el famós “divideix i venceràs”.
Crec que aquesta tàctica la porten aplicant des de les eleccions municipals, quan el PSOE va pactar amb ERC alguns ajuntaments però sobretot la DiBa amb JxCAT, i s’ha ampliat amb els pactes amb ERC per la investidura i els pressupostos. I ja hem vist en què han acabat aquests pactes: en una batalla campal dins de l’independentisme, un creixement del ressò de l’independentisme fatxa (que abans ja existia però se l’aïllava), un clima de mala maror constant, un augment del pensament acrític (jo sóc d’aquest partit i per tant si el critiques és que ens odies, per més raó que tinguis) i l’abandonament de qualsevol proposta en positiu.
Això, sumat al desconcert després del 2017, a que la repressió no s’atura i a la desconfiança cap als polítics independentistes ha acabat generant, al meu parer, la situació perfecta que pretenia el PSC (del qual, no cal oblidar, Illa n’és alt càrrec). Perquè no crec que el PSC vulgui un tripartit. Jo el que crec (i el fet de posar a Illa al capdavant només va en aquesta línia) és que el PSC vol repetir el que va passar a Barcelona (Això és el que deia Voltas), amb Illa com a Colau, Albiach com a Collboni i la triple dreta com a Valls.
Per fer això, però, necessita que els independentistes no sumem majoria absoluta. I els pactes del PSC amb partits independentistes anaven en la línia de generar una situació en què l’independentisme es presentés desunit i sense projecte (vaja, l’actual). Amb la munió de partits independentistes minoritaris que no acabaran entrant, és possible que si l’independentisme reculés un punt percentual perdéssim la majoria absoluta. No estic culpant els partits minoritaris (o sí), perquè també crec que molts independentistes (especialment joves) s’abstindran i això és responsabilitat dels 3 grans.
I això és el que necessita l’unionisme per evitar victòria indepe. No una participació massiva, no convèncer nous votants, no una candidatura unitària, sinó desmobilitzar les bases independentistes.
Alguns podeu pensar que és impossible que PSC-Podem arribin a la Generalitat amb el suport de VOX, C’s i PP, però també crèiem impossible que Colau arribés a l’alcaldia amb els vots d’un racista i mira. A més, ja ha passat a Espanya: Al País Basc, en unes circumstàncies diferents però amb paral·lelismes (il·legalització de l’esquerra abertzale), PP i PSOE van pactar per governar. Cal recordar que Abascal formava llavors part del PP, o sigui que jo no dubto del suport d’Abascal al PSC (encara que probablement d’amagat i amb escenificació contrària a Madrid) abans que permetre un govern independentista. I les opinions de certes persones afins a aquestes opcions polítiques només ho confirmen.
La pregunta llavors és què hi guanyaria cada partit acceptant aquesta operació, de cara al futur. Pel PSC el guany és evident. No només perquè un partit polític, per ende, està creat per manar, i això és el que busquen, sinó que Sanchez podria assegurar que el procés, ara sí, està mort, ja que l’independentisme no governaria a cap de les principals institucions de Catalunya (DIBA, Generalitat, Parlament o BCN). A més, el govern continuaria sent d’"esquerres"
PP, C’s i VOX es trobarien atrapats en el mateix que li va passar a la CUP el 2015, que uns o altres. Crec que per més que estan a les antípodes ideològiques, hi donarien un “voto patriota” o per sentit de país, no gaire publicitat, això sí, perquè a ningú li interessa que es vegi una aliança. Per a tothom seria més fàcil que VOX no hi participés, per això com més diferència treguin millor.
La baula feble seria Podemos, fins a quin punt estaria disposat a acceptar-ho. Per això el PSOE posa Illa, per fotre-li part de l’electorat a Podemos i evitar que tinguin massa a dir, i considerant que governen junts a l’Estat i el fet de que a Podemos també els hi interessa manar, seria interessant veure què fan en aquesta dicotomia. Evidentment intentarien que el pacte fos amb ERC, però jo crec que si el govern fos PSC i Podemos només, acabarien cedint i culpant a ERC i la CUP de no voler fer un govern d’esquerres, i desmarcant-se dels vots del trio fatxa.
Evidentment, això només passaria si els independentistes perden la majoria al Parlament. Sinó, el PSC continuarà amb la tàctica de divideix i venceràs. I una última cosa, aquesta aliança tan rara (ja que no els uneix res) també podria fracassar, però llavors quedaria demostrat que els únics capacitats per governar Catalunya són els independentistes, i ja hem vist la factura que està suposant a C’s ni intentar governar.
A llarg termini no estic segur que això beneficiés a ningú, ja que el PSC i l’unionisme tindria temps per potinejar la Generalitat, desmuntar les delegacions a l’exterior i tirar enrere qualsevol intent de les famoses estructures d’estat, a part de demostrar que ells també poden guanyar a Catalunya (cosa que crec que és important). Segurament també proposarien alguna iniciativa rotllo estatut per camuflar com van arribar a la Generalitat. L’independentisme saltaria a la jugular dels comuns, però perdre la Generalitat també podria fer que alguns que hi apostaven només per la cadira tornessin a somiar amb CiU i que la batussa entre indepes assolís proporcions no vistes.