Sense haver llegit l'article, completament d'acord. Conec tantíssima gent que quan ha de parlar amb gent racialitzada ho fa en castellà, malgrat que són conscients que entenen el català...

És una problèmatica de les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona.

Si te'n vas a ciutats ocm Vic, Olot o Manresa la població racialitzada es majoritàriament catalanoparlant.

I no parlem ja de pobles de l'interior.

El problema és l'ambient, en una zona on el 75% de les persones parlen català al carrer, els nouvinguts entenen que és la llengua que cal parlar.

A l'Hospi on poder només el 10% parlen català al carrer, aquesta gent no veu la necessitat d'aprendre'l i menys de fer-lo servir. 

Si a Vic la gent no canvia, o canvia menys de llengua al parlar amb un migrant és perquè estàn acosutumats a que sapiguen parlar català. Si a Barcelona canviem de llengua, es perquè estem acostumats a que en sàpiguen.

Obviament hi ha el component racista es clar, però crec que és més determinant aquesta questió.  

Això de dir gent racialitzada em sembla una manera de portar a l'absurd la correcció política.

És més, en l'intent de fer sonar més suau que són diferents, estem sent inclús més racistes que dient les coses pel seu nom. Perquè estem donant per suposat que el que són no és prou bo i cal maquillar-ho.

Si no agrada dir d'altres races, diguem d'altres ètnies, però persona racialitzada no vol dir res.

El tema de l'article és una cosa que costarà temps canviar. Als asiàtics amb català perfecte estem més acostumats, inclús a negres (que ningú ho prengui despectivament. No són ni de raça, ni racialitzades, ni de color, ni morenos, ni qualsevol altre intent de suavitzar-ho).

Els que més pateixen aquesta situació són els magribins i àrabs. I encara pitjor que canviar d'idioma. Molta gent no només això, sinó que també parlen més lent...

Fins que no passi alguna generació, no s'assumirà que ser català i entendre i parlar l'idioma no és sinònim d'uns trets identificatius...