Al hilo, en tema de lenguas, deberían ser el Gobierno y las Administraciones, los primeros en defenderlas:

—Per acabar, en uns altres països amb llengües minoritzades ho fan més bé que nosaltres?
—Ara potser semblaré ingenu, però és que hauria de ser responsabilitat dels poders de l’estat de protegir també el català. Si diuen que som espanyols, és feina de l’estat vetllar pel català en tots els àmbits. I fins i tot en l’hipotètic cas que Catalunya s’independitzés, cosa que no sembla que sigui aquí a la cantonada, el País Valencià, les Illes i la Franja s’hi queden, a l’estat. Per tant, el català continuaria essent una llengua de l’estat. Hauria de ser obligació de l’estat protegir i promoure el català. Dit això, sabem que l’estat és com és i no som ingenus, per tant, és obligació dels nostres governs i de tots nosaltres lluitar pel català davant un estat que no el protegeix. Tot això ho dic perquè sempre posem d’exemple els estats plurilingües als quals se suposa que ens hauríem d’assemblar: Bèlgica, Suïssa i el Canadà. En aquests casos els estats s’ocupen de protegir les llengües oficials de l’estat, sense manies, i amb més èmfasi envers aquelles llengües amb menys parlants, com ara el romanx, que té uns pocs milers de parlants. Aquí, segons que sembla, funciona ben diferent (...)

https://www.vilaweb.cat/noticies/oscar-escuder-tinguem-mes-socis-mes-repercussio-exit-entitat-pero-fracas-pais/